Com a tercer sindicat més representatiu del país a l’educació pública, ahir, dimarts 23 de novembre, la Intersindical vam assistir a una cimera per la llengua a l’educació del Govern de la Generalitat amb un gran nombre entitats i organitzacions favorables al català arran de la sentència del Tribunal Suprem, que pretén imposar un mínim del 25% en castellà a l’horari lectiu al nostre sistema educatiu. Amb aquesta sentència, que valida la del desembre de 2020 i que ara ja és ferma, el Tribunal Suprem no accepta el recurs que hi va interposar la Generalitat.

A la reunió, tant el President de la Generalitat com els diversos consellers van transmetre una clara consciència de la gravetat del posicionament judicial, i del repte que suposa per a la nostra societat, que ha de donar una resposta unitària a aquesta nova ingerència. El Govern també va manifestar la voluntat de continuar treballant sense que la sentència interfereixi en la tasca dels docents (atès que la LOMLOE no parla de percentatges i la sentència es basa en una llei que ja no és vigent), i dur endavant el nou pla per potenciar la llengua a l’educació. Entre els diversos actors que hi van assistir hi va haver un consens generalitzat que l’atac judicial a la línia de flotació de l’escola catalana ha de rebre una resposta política, judicial i social.

La sentència arriba en un moment de retrocés generalitzat de l’ús del català a les aules, al qual va posar xifres el mateix Departament d’Educació en un document que va fer públic fa poques setmanes i que a La Intersindical vam rebre amb preocupació però a la vegada fent una valoració positiva que per fi algú decidís reconèixer que cal actuar perquè l’aplicació de la immersió no és òptima. La delicada situació del català a les aules es preveu que sigui abordada amb diverses actuacions, entre les quals la creació de grups impulsors i de diagnosi per centre i accions formatives i de sensibilització als docents per tal que puguin dur a terme la metodologia immersiva com va ser concebuda. També mitjançant l’activació del cos d’inspectors en aquest àmbit, perquè fins ara no ha exercit amb prou èmfasi la seva tasca en l’aspecte lingüístic.

La Intersindical, que sempre ha tingut en la defensa de la llengua catalana un dels seus elements troncals, agraïm que se’ns convidés a donar el nostre punt de vista a la reunió d’urgència. En el nostre torn d’intervenció vam afirmar que col·laborarem amb el Govern i amb la resta d’agents educatius i socials de manera activa en accions, mobilitzacions i propostes per fer avançar l’ús del català sempre que es confirmi la voluntat real de no acatar ni aquesta ni cap sentència arbitrària i injusta, o qualsevol agressió a la nostra llengua i cultura i a les seves possibilitats de projectar-se al futur. De la mateixa manera, serem exigents, pressionarem i vigilarem perquè les paraules i les intencions esdevinguin fets i mesures concretes. Ara no és moment de relaxar-se, sinó de fer passes decidides cap endavant, i per això vam demanar al Govern que no ens podem quedar en els laments i que cal passar a l’ofensiva per una immersió que sovint no s’ha complert per la desídia dels responsables polítics. Així mateix, cal acompanyar el compliment de la immersió amb els recursos que siguin necessaris, com per exemple amb la dotació d’aules d’acollida, que tan bona feina fan per acostar el català a l’alumnat nouvingut.

Vam fer palès que s’haurà de vigilar de no caure en trampes amb percentatges, atès que no és cert que l’acceptació d’un mínim del 25% de l’horari lectiu en castellà comportés un 75% de presència del català a les aules. L’aplicació de la sentència convertiria els centres escolars en centres trilingües de facto, i dificultaria en bona mesura la visibilitat i progrés social de la que estatutàriament és considerada llengua pròpia del nostre país, que ja té una presència prou marginal en molts altres àmbits (lleure, justícia, etc). A la cimera d’ahir també vam explicar que, per tal d’assegurar el compliment de la legalitat vigent fins ara, la Intersindical Educació hem engegat recentment una bústia de queixes lingüístiques per a les famílies, alumnes i professors que ja ha donat els primers fruits. De fet, revisant els Projectes Lingüístics de Centre (PLC), ens hem trobat amb diversos casos en què aquest document oficial reconeixia no complir la normativa, o, fins i tot, fer més d’un 50% de l’horari lectiu en castellà amb l’excusa incomprensible de «facilitar la integració d’alguns alumnes». Sobre aquest punt concret, se’ns va informar que un dels objectius del nou pla per la llengua a l’educació és treballar, també, en els projectes lingüístics de centre.

La Intersindical demanem a tots els docents que continuïn fent del català la llengua de cohesió, d’acollida i d’ús normal i habitual als centres educatius. Precisament sobre els docents i els equips directius, vam deixar clar que han d’estar protegits davant d’aquestes ingerències, fet pel qual se’ns va assegurar que la sentència, com que s’adreça al Departament d’Educació, no podia repercutir de cap manera negativa en el personal dels centres educatius.

La Intersindical reivindiquem l’escola catalana com un model d’èxit i de cohesió social innegociable i que ens cal millorar i aprofundir. Les dades, tant les més positives com les que no ho són tant, així ho demostren. Hi ha un ampli consens social envers l’educació en català, i com a sindicat treballem i treballarem en tots els espais possibles, tant en solitari com en col·laboració amb altres agents (governs, entitats, organitzacions de tot tipus, etc.) per fer de la llengua catalana la llengua vehicular, d’ús, de cohesió i de progrés tant a l’educació com a la resta d’àmbits del nostre país.

Per tot això, a la tasca que ja fem actualment per la llengua al sindicat, afegim el rebuig a la sentència i la defensa del català a l’educació a les reivindicacions de la vaga que hem convocat per al dia 30 de novembre per a l’estabilització del personal del sector públic. No s’han de decidir a Madrid ni els nostres drets laborals ni la llengua que hem de fer servir per educar infants i adolescents, i per això també cal treballar decididament per un estat propi independent.

Us presentem la nova entrega del butlletí per a l’educació concertada de la Intersindical Educació. Hi parlem d’estadis, retribucions com l’augment de nòmina o el retorn de la paga extra, eleccions sindicals, llengua i altres temes d’interès per als treballadors de la concertada en un format breu que esperem que us sigui útil i interessant. Tot seguit podeu descarregar el PDF del butlletí (us animem a imprimir-lo i deixar-lo a la sala de professors) o llegir-lo directament en les imatges de més avall.

Sabies que…

El Govern va aprovar el Pla estratègic de polítiques d’igualtat i de gènere 2019-2022, que podeu consultar en aquest enllaç:  http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_coeducacio/Pla_igualtat_DINA4_web.pdf

Què inclou aquest pla?

El Pla inclou 6 eixos d’acció, el primer dels quals és l’eix d’acció definit com a Coeducació i promoció de valors i models igualitaris.

Què implica per als centres educatius?

Projecte Coeduca’t:

• Designació de la persona referent dins del Consell Escolar de tots els centres educatius.
• El curs 2021-2022, tots els centres educatius de Catalunya han d’incorporar de forma explícita, en el seu Projecte Educatiu de Centre, aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat.
• Cada centre necessita una diagnosi de gènere per analitzar actituds, espais, materials, etc. amb una mirada interseccional sobre les diferents dimensions de la violència de gènere i la interacció de diferents eixos de desigualtat.

De quins recursos disposa el centre?

Es poden consultar en aquest enllaç. Des de la Intersindical considerem que, com sempre, els recursos que s’ofereixen (tant humans com materials) són insuficients per a una aplicació i desplegament reals del projecte, com passa també amb l’educació inclusiva.

Demanem:

• Que la persona que sigui referent en coeducació ha de tenir el suport d’una reducció horària i el complement salarial corresponent. 

• Que es faci formació específica per al professorat, que tingui en compte tant la formació permanent com la formació inicial que han de rebre els futurs docents a les universitats, tal com recull el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022. La formació en coeducació i la perspectiva antiracista, no només per als docents, sinó per a tota la comunitat educativa, alhora que cal fer efectius projectes comunitaris en què l’acció coeducadora es faci efectiva a l’aula, al centre i a l’entorn.

• Que s’incorpori la perspectiva de gènere i antiracista, així com la formació en sexualitat en els currículums educatius, en contra del que diu el projecte que només “es proposa replantejar la mirada sobre tot allò que es fa als centres educatius”.

Considerem:

Que ara que patim una regressió de drets civils i llibertats, es fa imprescindible actuar com a agents conscients del nostre paper socialitzador i fer de la coeducació un eix vertebrador contra les desigualtats i les violències masclistes, racistes i de classe.

Quina normativa sustenta les nostres demandes i el desplegament efectiu d’aquest programa?

• Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
• Llei 17/20 de modificació de la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
• Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
• Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació.
• Protocol que desplega el deure d’intervenció del personal de les administracions públiques catalanes per a fer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant la violència masclista entre l’alumnat.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI.

Què volem?

Una societat lliure d’homofòbia, transfòbia, racisme i violències de gènere i, per tant, una educació compromesa i transformadora. La gent de la Intersindical Educació estem compromesos amb aquest model de societat i d’educació, si penses com nosaltres vine i treballem plegats per aconseguir-ho!

Avui hem presentat, davant del Parlament de Catalunya, les nostres propostes i valoracions en relació amb l’inici de la tramitació dels pressupostos. El sistema educatiu català està en una situació molt difícil des d’abans de la pandèmia, fruit d’una política erràtica que ha dut, per exemple, a l’abandonament de l’objectiu de convertir el català en llengua efectivament vehicular, d’un infrafinançament crònic (mai no s’han acomplert ni tan sols les previsions de la Llei d’Educació de Catalunya) i de les retallades acumulades. El sistema és incapaç d’atendre amb dignitat totes les etapes educatives, amb unes ràtios desbordades en moltes zones del país, una oferta pública insuficient i uns nivells de segregació preocupants. Així mateix, ens trobem amb una escola inclusiva que és aprovada en textos oficials des de fa anys però que a la pràctica no s’aplica.

Alhora, tenim un alt nivell de precarietat en el personal educatiu (TEEI, personal especialitzat de suport, monitors, etc.) i d’inestabilitat en el docent (40% d’interinitat). Tampoc podem parlar de gratuïtat garantida (materials, sortides, menjador, etc.), un fet que suposa exclusió i costos econòmics importants per a moltes famílies. D’altra banda, hem constat l’alt preu de la deixadesa en l’ús del català als centres, que a més d’amenaçar la supervivència de la llengua no garanteix la igualtat d’oportunitats socials per als alumnes la llengua familiar dels quals no és el català.

La situació és tan greu i els dèficits acumulats tan profunds que exigim urgentment destinar el 7% del PIB en despesa educativa. Això permetria tenir una xarxa pública amb una oferta capaç d’atendre amb millor qualitat (ràtios adients, suports educatius per garantir la inclusió, amb el català com a llengua vehicular efectiva) i equitat (gratuïtat real i eliminació de les barreres econòmiques) les necessitats educatives del nostre poble.

Aquests recursos han de servir també per a donar estabilitat a tots aquells col·lectius (interins, TEEI, personal educador o de suport, monitors) que estan més precaritzats dins del sistema educatiu.

Per això, des de la Intersindical diem prou d’excuses i reclamem l’esmentat augment pressupostari, perquè cal que la contribució que fan els ciutadans d’aquest país en impostos i taxes es vegi reflectida en l’exercici del dret a l’educació.

A continuació, doncs, llistem un seguit de necessitats urgents que té l’educació del nostre país:

1. Compromís efectiu de reforçar la xarxa pública, concretat en almenys aquestes mesures:

– Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 bo i consolidant els “reforços covid” que s’han aplicat el curs 2020-21 i per fer l’augment necessari de grups d’escolarització als municipis on calgui, i que permeti garantir que no se superin en cap cas les ràtios màximes.

– No tancament de cap grup o línia de centre públic i baixada estructural de ràtios.

– Creació de nous grups d’escolarització en aquells municipis on no s’ha pogut atendre la demanda de centre públic i compromís de respectar l’opció de centre públic de les famílies bo i tenint en compte la reserva de places NEE.

2. Rigor en la gestió de les places NEE durant el procés d’escolarització ordinària, establint una política d’equilibri en l’escolarització i el període de matrícula viva als centres, tot establint la mateixa compensació econòmica per als centres públics que la que reben els centres concertats.

3. Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 per recuperar les hores lectives d’abans de les retallades (18 a Secundària i 23 a Primària), complint aquesta promesa que ha estat posposada durant massa temps.

4. Revertir l’abandonament del català tant pel que fa a l’ús com al coneixement de la llengua catalana, engegant i publicant un estudi seriós de manera urgent sobre quin és l’estat real de la docència en català, aplicant mesures efectives i replantejant el model d’ensenyament de les llengües per tal de garantir la vehicularitat del català.

5. Dotació urgent de recursos al pressupost per convertir les substitucions d’1/3 de jornada a 1/2 jornada a partir del curs 2022-23.

6. Dotació de recursos de suport a l’educació inclusiva que garanteixi l’atenció a tots els alumnes que la necessiten, amb el personal convenientment qualificat i durant tota la jornada. Com a criteris de referència d’acompliment, hi ha d’haver la dotació de TEEI a tots els centres d’Educació Infantil i Primària, TIS als de mitjana i alta complexitat i un mínim de 700 Aules d’Acollida.

7. Reforçament urgent de personal PAS, tant per als centres (garantint la seva presència a tots els centres i serveis i revertint les retallades) com per als Serveis Territorials i Centrals. Depèn d’Administracions públiques però té una incidència directa a la xarxa educativa.

8. Una dotació urgent al pressupost de transferència als centres públics que permeti garantir la gratuïtat del material escolar i sortides als centres de màxima complexitat.

9. Una dotació de beques menjador suficient per a garantir la gratuïtat total per als alumnes vulnerables.

10. Aplicació del decret de programació de l’oferta educativa i posada en marxa d’aquells elements que permeten la participació de la comunitat educativa.

11. Engegada del procés de debat de la reforma del sistema d’accés a la docència pública.

12. Iniciativa legislativa i mesures immediates per a l’estabilització dels interins i altres col·lectius dependents del Departament d’Educació en abús de temporalitat (docents, TIS, TEEI…).

13. Presentació d’una proposta per al futur de la Formació d’Adults (pendent des del curs 2019-2020) i negociació amb els agents socials i educatius.

14. Desencallament i negociació del decret de Serveis Educatius amb els agents socials i educatius.

15. Millora dels drets laborals dels treballadors de la concertada en paral·lel a l’avenç decidit per a la transferència de centres concertats a públics.

16. Reversió de totes les retallades aplicades a l’educació durant l’última crisi econòmica.

Exigim que els responsables de gestionar els impostos dels ciutadans siguin valents i es comprometin a invertir sense excuses en l’àmbit pel qual tothom ha de passar, créixer i formar-se. Considerem que l’educació és el pilar fonamental de qualsevol societat desenvolupada i plenament democràtica, és la inversió segura per garantir un futur col·lectiu de qualitat i la punta de llança de la lluita per la igualtat d’oportunitats.

Des de la Intersindical Educació hem dit i repetit que el català a l’educació no té bona salut i que no s’està aplicant la immersió lingüística, si més no, no a totes les zones del país. Per això, hem fet del català a l’educació una de les nostres reivindicacions i línies d’actuació prioritàries. Ahir, el Govern de la Generalitat va posar xifres al suposat èxit en l’aplicació de la immersió darrere el qual s’havien amagat els anteriors governs durant dècades. Celebrem que s’hagi fet i que, a més, s’hagi fet amb dades que mostren la realitat tal com és d’una vegada per totes. Considerem positiu que el Departament d’Educació, accepti, per fi, la realitat que molts docents palpen cada dia i que posi fil a l’agulla per mostrar-la a la societat i per aplicar un pla que permeti revertir la situació.

Les dades són alarmants, però ja ho eren fa 15 anys. Ara es presenten dades actualitzades que es comparen amb les del 2006 per tal de demostrar que els usos lingüístics als centres educatius estan empitjorant, però cal subratllar que les dades ja deien aleshores que només el 56% d’alumnes s’adreçaven en català als professors sempre o gairebé sempre, i que el 63% de docents s’adreçava sempre o gairebé sempre en català als seus alumnes. És a dir, l’any 2006 el govern de Catalunya ja tenia dades que indicaven que pràcticament 4 de cada 10 docents no s’adreçava habitualment en català als alumnes, i s’ha deixat degradar la situació fins a la preocupant realitat actual. Per tant, aquest pla que s’ha presentat es podria haver aplicat fa 5, 10 o 15 anys. No obstant això, val més tard que mai.

El conseller Josep González Cambray ha explicat que, durant quatre anys, es crearan grups impulsors que analitzaran el context lingüístic i els usos lingüístics de tots els centres educatius. Des de la Intersindical considerem que la necessitat és més urgent i que, més enllà d’aquest estudi positiu i necessari per tenir una radiografia centre a centre, amb les dades que s’han mostrat cal actuar immediatament. De fet, hi ha moltes i molt diverses vies d’actuació que confiem que l’administració ja s’estigui plantejant. Per exemple, hem vist com els darrers anys s’ha reduït dràsticament el nombre d’aules d’acollida per atendre l’alumnat nouvingut i integrar-lo en català i cap intenció de revertir-ho, com es menystenia la revisió de la formació inicial i continuada del professorat pel que fa a la llengua catalana i les actituds lingüístiques, i l’article de la Llei d’Educació de Catalunya que estipula que s’han d’acreditar coneixements de català corresponents al nivell C2 per a presentar-se a unes oposicions continua oblidat.

A més, la normativa pel que fa a l’ús del català a l’educació és clara, i no s’està complint. Aplicar les normatives en matèria lingüística ha estat una assignatura pendent a l’educació i en altres àmbits dels successius governs de la Generalitat. Al sindicat rebem queixes lingüístiques i actuem per resoldre-les i restablir la normalitat als centres, i és per això que estem en procés d’oferir una nova eina a tota la comunitat educativa: una bústia de queixes lingüístiques que ens permetrà animar la gent a assenyalar mancances i incompliments, i que oferirà una via efectiva per conèixer la normativa vigent i activar, des del sindicat, tots els mecanismes necessaris per solucionar el problema.

En la presentació d’aquest pla de xoc, el conseller i la secretària de Transformació Educativa han insinuat que hi haurà una adaptació dels projectes lingüístics a la situació de cada centre, al·lusió que confiem que sigui anecdòtica o un malentès comunicatiu, perquè ens remet a l’època en què l’exconseller Ernest Maragall va tenir l’ocurrència de defensar la implantació de més hores lectives de castellà perquè, segons ell, els nens d’Olot no el dominaven prou.

Un cop fetes totes aquestes consideracions, des de la Intersindical reiterem el nostre compromís amb la llengua catalana a l’educació, refermem la creença que la immersió lingüística és una garantia d’èxit educatiu per a tots els alumnes i una eina clau de cohesió social per al nostre país, i ens posem a disposició del Departament d’Educació per ajudar a fer avançar aquesta voluntat manifestada pels responsables educatius de tornar a fer del català la llengua central de l’educació a Catalunya, objectiu que requereix una actuació global i immediata.