Han passat quatre anys d’ençà del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017. Com en tots els moments transcendents de la història del nostre país, els centres i els treballadors de l’educació pública hem tingut un paper decisiu en la lluita per la conquesta dels drets socials i les llibertats democràtiques.

Així és com, el Primer d’Octubre de 2017, les escoles i instituts catalans van esdevenir l’escenari d’una de les manifestacions de la voluntat popular més importants de la història recent. Alhora, però, també es van veure convertits en un escenari de repressió.

La fermesa i la resistència que vam demostrar aleshores, amb la nostra voluntat inequívoca d’exercir el dret a l’autodeterminació, conflueixen amb l’esperit de l’escola catalana republicana: la construcció del pensament crític contra la imposició de dogmes irreflexius; la tolerància i la inclusió contra les discriminacions i les violències; els drets i les llibertats contra l’autoritarisme.

Per això, quatre anys després del referèndum del Primer d’Octubre, des de la Intersindical Educació ens refermem en el nostre compromís de construir una escola republicana que garanteixi la vitalitat de la nostra llengua, l’arrelament a la nostra cultura popular i la inclusió de tots els col·lectius que constitueixen la societat en què vivim en una mateixa comunitat.

L’escola catalana és el pal de paller de la nostra societat i, consegüentment, és un pilar fonamental per a la construcció de la República Catalana. En aquest sentit, avui, com sempre, ens posem al costat dels treballadors de l’educació pública que, com nosaltres, volen contribuir a assolir unes escoles i uns instituts lliures en un país lliure.

La Intersindical, d’acord amb el nostre compromís amb els treballadors interins, hem engegat un espai web dedicat a l’estabilització amb informació i reivindicacions. Així mateix, des de la sectorial d’educació, sortirem a mobilitzar-nos el dia 2 d’octubre a Barcelona, un dia en què hi ha convocada una mobilització per part de moltes organitzacions a favor dels interins i contra la nova llei impulsada pel ministre Iceta.

La Intersindical, conjuntament amb altres organitzacions, hem impulsat la campanya “Tots som referents lingüístics, no t’excusis!”, orientada a conscienciar la societat en general, però els educadors en particular (docents, monitors i tots els treballadors de l’àmbit educatiu) sobre la importància de parlar en català i ser referents en l’ús de la llengua per a les noves generacions. Les últimes dades sobre l’ús del català entre els joves i als centres educatius són preocupants, i per això és més necessari que mai dur a terme accions per conscienciar els professionals i pressionar les administracions i els polítics.

La campanya ja compta amb més de 25.000 adhesions i us hi podeu afegir i obtenir-ne més informació entrant a notexcusis.cat. Com més siguem més força tindrem!

El curs escolar ha començat amb un fort increment de la demanda de matriculació a Formació Professional, que ha vist desbordada l’oferta de places presencials arreu del país. L’inesperat excés de demanda ha dut el Departament d’Educació a oferir una matrícula il·limitada a l’IOC. En paraules del conseller, “ningú que vulgui estudiar un grau mitjà d’FP es quedarà sense plaça”. Des de la Intersindical, se’ns plantegen algunes preguntes sobre aquesta mesura improvisada i presa a correcuita, que sembla un “pedaç” de darrera hora.

La campanya “un gir de 174 graus”, realitzada el curs passat pel Departament d’Educació per potenciar els estudis d’FP podem afirmar que ha estat un èxit. Ara bé, no serveix de res impulsar una campanya de màrqueting si el Departament no té els recursos ni els mitjans per poder-la materialitzar i ha de recórrer a la matrícula il·limitada a l’IOC.

L’IOC és un referent de la innovació educativa a Europa en l’àmbit de la formació en línia. Ofereix una formació de qualitat, flexible, sense horaris i que s’adapta a l’alumne, però té uns recursos i unes infraestructures limitades. Realment, l’IOC està en disposició d’absorbir una allau d’estudiants?

És gairebé impossible que una Formació Professional de qualitat es pugui realitzar 100% a distància, o que es puguin cobrir les pràctiques amb tallers, laboratoris, etc. de manera telemàtica. La formació en línia de l’IOC pot garantir aquests coneixements pràctics, especialment en alumnes de Cicle Mitjà, tal com es fa en la formació presencial?

L’experiència del curs passat ha demostrat que hi ha una desconnexió que va més enllà de l’àmbit digital. La manca de recursos tecnològics i/o de competència digital és un element clau per a entendre els riscos de desafecció, desmotivació i abandonament dels alumnes. L’alumnat de Cicle Mitjà, té prou competència digital i autonomia pròpia per a realitzar una formació en línia a l’IOC?

Actualment, la plantilla de professors de l’IOC està formada per funcionaris d’altres centres que fan una mena d’ “hores extra”, amb uns contractes mercantils amb la mateixa administració per la qual ja treballen. Els docents ja tenen unes jornades lectives prou carregades, i si hi afegim la jornada en línia, amb l’atenció que comporta de les xarxes socials, els correus electrònics i altres activitats complementàries que exigeixen la permanent implicació i participació de professorat, la feina extra per als docents esdevé incomportable i no es pot garantir una dedicació adequada a la seva jornada laboral. Per què, ens preguntem, aquestes hores extra no es descompten de l’horari lectiu presencial?

L’IOC permet a l’alumnat disposar d’una oferta flexible i variada, segons les seves necessitats i temps disponible. Això permet que s’hi formin molts usuaris que d’una altra manera no tindrien accés als estudis, ja sigui per raons econòmiques, per raons de situació geogràfica o per problemes de conciliació horària i familiar. L’IOC obre una nova oportunitat per a segons quins alumnes, especialment per a la gent adulta, però difícilment pot ser una bona opció per als alumnes de Cicle Mitjà, la majoria d’ells joves de 16 anys, amb una vinculació molt fràgil amb el sistema educatiu. Està comprovat que els cicles de Grau Mitjà són l’etapa educativa amb una major desmotivació i abandonament escolar. Molts alumnes de cicles mitjans necessiten, per tant, un reforçament i acompanyament individuals que només es poden donar de manera òptima a les aules presencials.

També cal tenir present que la LEC preveu que els Cicles Formatius de Grau Mitjà tinguin la consideració d’ensenyaments de provisió universal, amb la qual cosa s’ha de garantir una plaça de Cicle Formatiu de Grau Mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments. El Departament ha de donar garanties de continuïtat formativa a l’alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI i als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat. Això no ha estat així, ni hi ha hagut prou previsió. Ara sembla com si, obrint de manera il·limitada les places de l’Institut Obert de Catalunya, tot s’hagués de solucionar.

En resum, l’IOC no pot funcionar com un “pedaç” de l’FP. A la Intersindical ens sembla que la mesura de la matrícula il·limitada és un nyap fruit de la improvisació i la falta de planificació del Departament d’Educació. No hauria de tornar a passar una situació com aquesta i per això cal que els responsables d’aquesta situació es posin a treballar immediatament en una solució a curt, mitjà i llarg termini.

Reproduïm el comunicat de la plataforma “Enllaçats per la Llengua”, de la qual forma part el nostre sindicat, sobre la llei de l’audiovisual que està intentant aprovar el govern espanyol.

La futura llei estatal de l’audiovisual ha d’anar a favor del català, no en contra

Enllaçats per la Llengua, coordinadora d’entitats i associacions que treballen en favor del català arreu del seu domini lingüístic, expressa el seu rebuig frontal al text que es va conèixer ahir del futur projecte de llei general de l’audiovisual, que ha d’aprovar properament el govern espanyol. Entenem que aquest text atempta contra un dels usos socials més importants d’una llengua en ple segle XXI, com és l’oferta digital de continguts audiovisuals, ja sigui en plataformes en línia o canals televisius.

Ben al contrari, considerem imprescindible que la futura llei incorpori garanties i quotes importants per a la llengua catalana, en tot allò que fa referència a la producció de continguts en català i la seva difusió o emissió.

Recordem que la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de la qual aquesta futura llei ha de significar la seva incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat que els estats de la UE poden «imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general» i que aquestes obligacions han de respectar la diversitat cultural i lingüística. Una diversitat lingüística que és considerada un dels objectius centrals d’aquesta Directiva.

Recordem també que la Constitució espanyola assenyala en un dels seus articles nuclears, el tercer, que llengües com la catalana són un «patrimoni cultural» que serà objecte «d’especial protecció». El text aquest significaria portaria, però, a la seva desprotecció i discriminació.

En aquest sentit, entenem que és absolutament necessari que la futura llei incorpori els següents preceptes, que no figuren en cap dels esborranys o avantprojectes que hem conegut fins avui:

1. El pluralisme lingüístic ha de formar part dels principis bàsics de la llei. I la llengua catalana, tant en àudio com en text (subtitulats) ha de ser considerada «contingut d’interès general» a tots els serveis de comunicació audiovisual, tant plataformes com televisions. Són dues qüestions cabdals que han de garantir una oferta normalitzada en català i no pas testimonial o accessòria com malauradament passa avui a la gran majoria de plataformes i televisions de cobertura estatal.

2. Els continguts emesos als canals televisius d’àmbit estatal i els disponibles a les plataformes en línia han d’incorporar tots els doblatges, subtitulacions i audiodescripció que existeixin en cada moment.

3. Mesures explícites de promoció i foment de nous doblatges, subtitulacions i audiodescripcions.

4. Les obligacions d’inversió en produccions europees i també les obligacions de presència de produccions europees en l’oferta de televisions de cobertura estatal i plataformes audiovisuals han d’incorporar un percentatge important i garantit de nous continguts en català. El percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en català, amb independència del país de la seva producció, ha de ser, si més no, el corresponent al pes demogràfic dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega, considerant que totes tres han de quedar expressament protegides en aquesta llei. Per tant, si més no un terç de l’oferta total d’aquestes plataformes i televisions de cobertura estatal ha de ser en català o també en català. Cal aconseguir una presència de continguts -doblats o no- similar a la que ja existeix per al castellà avui.

És més, considerem inqüestionable que una mesura que garantirà que una part molt significativa d’aquests recursos financers es destinin a les indústries audiovisuals balear, catalana i valenciana, és que hi hagi quotes lingüístiques en les obligacions d’inversió en noves produccions. Més producció en català vol dir, segur, més producció pròpia.

5. Els webs i altres interfícies de comunicació digital entre televisions i plataformes amb els seus consumidors han d’incorporar el català a tots els seus opcions i missatges escrits o orals. És més, els continguts en català han de ser prominents als seus menús i sistemes de cerca i selecció de programes, sèries i pel·lícules, d’acord amb les eines legals que facilita la Directiva europea.

6. Les autoritats audiovisuals catalana i valenciana, CAC i CACV -i la que en un futur pogués crear-se a les Illes Balears- han de ser considerades autoritats «competents» igualment que la CNMC i han de tenir reconegudes l’estatus de membres de ple dret de l’organisme europeu d’autoritats reguladores europeues, ERGA, de la mateixa forma que ja passa amb les entitats similars de Bèlgica o Alemanya. Això significa també, lògicament, que la llei no ha de limitar o minvar cap de les seves actuals competències. Igualment, la llei no ha d’envair ni reduir cap de les atribucions de les corporacions audiovisuals públiques en llengua catalana respecte el seu funcionament, finançament i governança.

8. Amb relació també amb aquestes corporacions audiovisuals, les previsions de nou finançament per a RTVE han de beneficiar igualment a À Punt, IB3 i TV3.

9. Finalment, aprofitant la redacció d’aqusest nou marc normatiu de l’audiovisual per al conjunt de l’Estat espanyol, cal que Catalunya, Illes Balears i País Valencià recuperin el segon canal multiplexat (MUX) de cobertura autònomica de la TDT, suprimit injustificadament per una normativa del 2014. Un espai radioelèctric que afavoriria tècnicament la reciprocitat televisiva i, en general, l’oferta de canals en català. Per facilitar també la plena reciprocitat, encara pendent, la futura llei no ha d’impedir o dificultar el potencial ús de l’espai radioelèctric lliure dels MUX locals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià per aquesta funció.

Per tal d’aconseguir aquesta protecció i foment de la producció, difusió i emissió de continguts audiovisuals en català:

• Reclamem als ministres Manuel Castells, Diana Morant, Luis Planas, Raquel Sánchez i en especial Miquel Iceta, com a responsable de la cartera de cultura al Govern estatal, que introdueixin els canvis necessaris al text, abans que aquest arribi al Consell de ministres. Cinc ministres catalans i valencians que no poden aprovar un projecte de llei que vagi contra la llengua catalana. I la resta, tampoc.

• Reclamem al Govern de la Generalitat Valenciana i al Govern de les Illes per a que es manifestin en línia similar a l’oposició al text que ha expressat el Govern de la Generalitat de Catalunya. Demanem que tots tres facin pinya davant del Govern espanyol, més encara quan dos d’ells estan encapçalats per presidents –Ximo Puig i Francina Armengol– del mateix partit que el del president Pedro Sánchez. No hi ha excuses sinó urgències.

• Reclamem a les direccions balears, catalanes i valencianes de les dues formacions polítiques que formen part del govern de coalició estatal a redreçar un text que atempta contra la nostra llengua. Aquests partits no poden ser còmplices d’una llei contra el català.

• Reclamem als diputats i senadors balears, catalans i valencians, amb independència del seu grup parlamentari, a modificar el projecte de llei que arribi a les Corts espanyoles fins aconseguir els canvis imprescindibles que hem apuntat abans.

• Entenem que és necessari i urgent un front comú de les entitats cíviques en defensa de la llengua i cultura catalanes i de les entitats representants dels sectors audiovisuals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià (productors, directors, guionistes, actors, professionals i tècnics diversos). En aquest sentit, des d’Enllaçats per la Llengua treballarem per a posar-lo en marxa de forma immediata, coordinant-nos amb altres organitzacions de la societat civil dels Països Catalans, i estenent aquesta iniciativa a les entitats homònimes de Galícia, Navarra i el País Basc. Un front comú que ha d’adreçar-se eficaçment i contundentment als responsables governamentals i parlamentaris implicats en aquesta futura llei, per aconseguir que aquesta respongui als principis de pluralisme lingüístic abans indicats, i no a una minorització i discriminació de la llengua catalana a la que ens portaria el text actual.

Finalment, advertim del risc que es vulgui confondre la ciutadania amb propers retocs o canvis cosmètics, que siguin presentats com a modificacions de gruix del text legislatiu. La producció i oferta audiovisual en català no es normalitzarà amb engrunes normatives ni amb mesures minoritzadores o folclòriques, sinó amb lleis que les promoguin i protegeixin eficaçment.

El futur del català es decideix en aquesta llei. Garantim-lo!

Comença el curs 2021-2022 com va acabar l’anterior, i l’anterior. La precarització de l’educació avança desfermada des de fa anys, i ni la suposada migradesa pressupostària ni les dificultats sanitàries poden servir d’excusa.

Des de la Intersindical valorem positivament que el conseller hagi fet una aproximació a tots els agents educatius, incloent-hi els sindicats, però ara toca passar als fets. Considerem que cal pactar i establir un calendari de retorn de les retallades i de millora de les condicions laborals i de l’educació en general. Estem disposats a seure i treballar conjuntament, i confiem que el nou conseller també vulgui canviar la deriva en la gestió del Departament d’Educació dels darrers anys.

El curs començarà amb aules massificades i docents desbordats pel fet d’haver d’impartir una classe rere l’altra en un context encara complicat i, a més, sense el personal de suport necessari; la inclusió i l’atenció a la diversitat continuen sent, per tant, una assignatura més que pendent. A això, s’hi afegeix l’existència de docents que treballen un precari terç de jornada i d’uns interins preocupats per unes reformes legislatives que els poden deixar sense feina. En l’àmbit de l’FP, preveiem un curs més de reivindicacions a causa de la nefasta gestió d’una reforma que ja estava mal planificada.

Pel que fa a l’ús social de la llengua catalana, aquest cau en picat, sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana, i especialment entre infants i joves. En bona part, això és producte d’un sistema educatiu cada cop més castellanitzat, i en la qual la immersió és ja només una paraula per a fer bonic. Cap autoritat o administració vetlla perquè realment s’apliqui o per idear i executar noves mesures que propiciïn que els alumnes i treballadors de l’educació catalana (tots, també els de l’àmbit del lleure) parlin preferentment en català amb l’alumnat, entre ells i en tots els espais i activitats educatius. Per això la Intersindical som una de les organitzacions que impulsem la campanya “No t’excusis”, la qual trobareu a Twitter, Instagram, Facebook, als carrers i als centres educatius. El conseller González Cambray assumirà la responsabilitat de revertir aquesta situació?

En relació amb la situació de pandèmia, demanem al Departament d’Educació que, a diferència de cursos anteriors, sigui curós amb la comunicació de qualsevol mesura o novetat que afecti els treballadors i al conjunt de la comunitat educativa. La premsa no pot ser el mitjà a través del qual les direccions dels centres educatius rebin les directrius de l’administració. D’altra banda, pensem que, tal com s’ha fet amb els alumnes, cal donar el màxim de facilitats i recursos als docents perquè puguin tenir cura de la seva salut mental, que ha estat posada a prova des del març del 2020.

Per tot plegat, i com a representants dels treballadors, restem a l’espera de la convocatòria immediata de reunions per tal de poder abordar tots aquests temes i per aconseguir redreçar el pilar fonamental per a la societat catalana que és l’educació pública. Després de molts anys de degradació, no transigirem en la nostra exigència que cal començar avui mateix a pensar, dissenyar, planificar i aplicar les mesures necessàries per superar tantes mancances.