1

Comunicat d’Enllaçats per la Llengua sobre la futura llei estatal de l’audiovisual

Reproduïm el comunicat de la plataforma “Enllaçats per la Llengua”, de la qual forma part el nostre sindicat, sobre la llei de l’audiovisual que està intentant aprovar el govern espanyol.

http://1.bp.blogspot.com/-b4tIqM9thjc/URuDk8iAXrI/AAAAAAAAI-E/RUZZHOeP9eY/s1600/Frontal%2BBloc.jpg

La futura llei estatal de l’audiovisual ha d’anar a favor del català, no en contra

Enllaçats per la Llengua, coordinadora d’entitats i associacions que treballen en favor del català arreu del seu domini lingüístic, expressa el seu rebuig frontal al text que es va conèixer ahir del futur projecte de llei general de l’audiovisual, que ha d’aprovar properament el govern espanyol. Entenem que aquest text atempta contra un dels usos socials més importants d’una llengua en ple segle XXI, com és l’oferta digital de continguts audiovisuals, ja sigui en plataformes en línia o canals televisius.

Ben al contrari, considerem imprescindible que la futura llei incorpori garanties i quotes importants per a la llengua catalana, en tot allò que fa referència a la producció de continguts en català i la seva difusió o emissió.

Recordem que la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de la qual aquesta futura llei ha de significar la seva incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat que els estats de la UE poden «imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general» i que aquestes obligacions han de respectar la diversitat cultural i lingüística. Una diversitat lingüística que és considerada un dels objectius centrals d’aquesta Directiva.

Recordem també que la Constitució espanyola assenyala en un dels seus articles nuclears, el tercer, que llengües com la catalana són un «patrimoni cultural» que serà objecte «d’especial protecció». El text aquest significaria portaria, però, a la seva desprotecció i discriminació.

En aquest sentit, entenem que és absolutament necessari que la futura llei incorpori els següents preceptes, que no figuren en cap dels esborranys o avantprojectes que hem conegut fins avui:

1. El pluralisme lingüístic ha de formar part dels principis bàsics de la llei. I la llengua catalana, tant en àudio com en text (subtitulats) ha de ser considerada «contingut d’interès general» a tots els serveis de comunicació audiovisual, tant plataformes com televisions. Són dues qüestions cabdals que han de garantir una oferta normalitzada en català i no pas testimonial o accessòria com malauradament passa avui a la gran majoria de plataformes i televisions de cobertura estatal.

2. Els continguts emesos als canals televisius d’àmbit estatal i els disponibles a les plataformes en línia han d’incorporar tots els doblatges, subtitulacions i audiodescripció que existeixin en cada moment.

3. Mesures explícites de promoció i foment de nous doblatges, subtitulacions i audiodescripcions.

4. Les obligacions d’inversió en produccions europees i també les obligacions de presència de produccions europees en l’oferta de televisions de cobertura estatal i plataformes audiovisuals han d’incorporar un percentatge important i garantit de nous continguts en català. El percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en català, amb independència del país de la seva producció, ha de ser, si més no, el corresponent al pes demogràfic dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega, considerant que totes tres han de quedar expressament protegides en aquesta llei. Per tant, si més no un terç de l’oferta total d’aquestes plataformes i televisions de cobertura estatal ha de ser en català o també en català. Cal aconseguir una presència de continguts -doblats o no- similar a la que ja existeix per al castellà avui.

És més, considerem inqüestionable que una mesura que garantirà que una part molt significativa d’aquests recursos financers es destinin a les indústries audiovisuals balear, catalana i valenciana, és que hi hagi quotes lingüístiques en les obligacions d’inversió en noves produccions. Més producció en català vol dir, segur, més producció pròpia.

5. Els webs i altres interfícies de comunicació digital entre televisions i plataformes amb els seus consumidors han d’incorporar el català a tots els seus opcions i missatges escrits o orals. És més, els continguts en català han de ser prominents als seus menús i sistemes de cerca i selecció de programes, sèries i pel·lícules, d’acord amb les eines legals que facilita la Directiva europea.

6. Les autoritats audiovisuals catalana i valenciana, CAC i CACV -i la que en un futur pogués crear-se a les Illes Balears- han de ser considerades autoritats «competents» igualment que la CNMC i han de tenir reconegudes l’estatus de membres de ple dret de l’organisme europeu d’autoritats reguladores europeues, ERGA, de la mateixa forma que ja passa amb les entitats similars de Bèlgica o Alemanya. Això significa també, lògicament, que la llei no ha de limitar o minvar cap de les seves actuals competències. Igualment, la llei no ha d’envair ni reduir cap de les atribucions de les corporacions audiovisuals públiques en llengua catalana respecte el seu funcionament, finançament i governança.

8. Amb relació també amb aquestes corporacions audiovisuals, les previsions de nou finançament per a RTVE han de beneficiar igualment a À Punt, IB3 i TV3.

9. Finalment, aprofitant la redacció d’aqusest nou marc normatiu de l’audiovisual per al conjunt de l’Estat espanyol, cal que Catalunya, Illes Balears i País Valencià recuperin el segon canal multiplexat (MUX) de cobertura autònomica de la TDT, suprimit injustificadament per una normativa del 2014. Un espai radioelèctric que afavoriria tècnicament la reciprocitat televisiva i, en general, l’oferta de canals en català. Per facilitar també la plena reciprocitat, encara pendent, la futura llei no ha d’impedir o dificultar el potencial ús de l’espai radioelèctric lliure dels MUX locals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià per aquesta funció.

Per tal d’aconseguir aquesta protecció i foment de la producció, difusió i emissió de continguts audiovisuals en català:

  • Reclamem als ministres Manuel Castells, Diana Morant, Luis Planas, Raquel Sánchez i en especial Miquel Iceta, com a responsable de la cartera de cultura al Govern estatal, que introdueixin els canvis necessaris al text, abans que aquest arribi al Consell de ministres. Cinc ministres catalans i valencians que no poden aprovar un projecte de llei que vagi contra la llengua catalana. I la resta, tampoc.
  • Reclamem al Govern de la Generalitat Valenciana i al Govern de les Illes per a que es manifestin en línia similar a l’oposició al text que ha expressat el Govern de la Generalitat de Catalunya. Demanem que tots tres facin pinya davant del Govern espanyol, més encara quan dos d’ells estan encapçalats per presidents –Ximo Puig i Francina Armengol– del mateix partit que el del president Pedro Sánchez. No hi ha excuses sinó urgències.
  • Reclamem a les direccions balears, catalanes i valencianes de les dues formacions polítiques que formen part del govern de coalició estatal a redreçar un text que atempta contra la nostra llengua. Aquests partits no poden ser còmplices d’una llei contra el català.
  • Reclamem als diputats i senadors balears, catalans i valencians, amb independència del seu grup parlamentari, a modificar el projecte de llei que arribi a les Corts espanyoles fins aconseguir els canvis imprescindibles que hem apuntat abans.
  • Entenem que és necessari i urgent un front comú de les entitats cíviques en defensa de la llengua i cultura catalanes i de les entitats representants dels sectors audiovisuals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià (productors, directors, guionistes, actors, professionals i tècnics diversos). En aquest sentit, des d’Enllaçats per la Llengua treballarem per a posar-lo en marxa de forma immediata, coordinant-nos amb altres organitzacions de la societat civil dels Països Catalans, i estenent aquesta iniciativa a les entitats homònimes de Galícia, Navarra i el País Basc. Un front comú que ha d’adreçar-se eficaçment i contundentment als responsables governamentals i parlamentaris implicats en aquesta futura llei, per aconseguir que aquesta respongui als principis de pluralisme lingüístic abans indicats, i no a una minorització i discriminació de la llengua catalana a la que ens portaria el text actual.

Finalment, advertim del risc que es vulgui confondre la ciutadania amb propers retocs o canvis cosmètics, que siguin presentats com a modificacions de gruix del text legislatiu. La producció i oferta audiovisual en català no es normalitzarà amb engrunes normatives ni amb mesures minoritzadores o folclòriques, sinó amb lleis que les promoguin i protegeixin eficaçment.

El futur del català es decideix en aquesta llei. Garantim-lo!