Els diversos sindicats amb representació a la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no universitari hem decidit abandonar la reunió amb el Departament d’Educació poc després d’haver-la començat i hem emès un comunicat conjunt que podeu descarregar a continuació o llegir al final de la notícia:

Per part de la Intersindical hem anat a aquesta mesa centrats a plantar cara al primer punt de l’ordre del dia, un document que generalitza un sistema per adjudicar substitucions superiors a un mes per entrevista. Una nova iniciativa del Departament que representa, de nou, l’aplicació de criteris de gestió i contractació privada, però feta amb diners públics.

Si ja des que ens vam constituir com a sindicat a l’educació reclamem la derogació del decret de plantilles, no podem acceptar de cap manera l’aplicació que se’n vol fer a partir d’ara a les substitucions superiors a un mes. Aquest document que el Departament d’Educació ens ha presentat és una aberració i un atac contra l’essència de la funció pública, una vulneració dels drets del personal substitut i una nova delegació de responsabilitats i burocratització dels centres que fan insostenible les càrregues de responsabilitat dels equips directius.

És del tot fals que els mecanismes de provisió de personal pels quals s’està apostant de manera més que determinada tinguin un efecte en l’augment de la qualitat del sistema educatiu. No hi ha cap indicador objectiu que demostri que l’aplicació del decret de plantilles, direcció i autonomia de centres tingui una repercussió significativa en l’augment de la qualitat educativa.

Amb l’aplicació de polítiques neoliberals han convertit els centres educatius en productes de mercat que competeixen entre ells per obtenir més clients. Els índexs de segregació cada cop són més elevats. Ens trobem davant una situació en la qual la falta de recursos humans i materials per a l’atenció a l’alumnat cada cop té implicacions més serioses. L’únic que hem pogut percebre en els darrers anys, i no només els sindicats sinó la comunitat educativa en general, és justament la deriva cap al naufragi del sistema educatiu que es troba molt lluny de garantir els mínims desitjats i desitjables, en termes d’equitat, igualtat d’oportunitats, segregació, atenció a la diversitat i drets laborals.

Tot això passa quan havíem sol·licitat, amb l’entrada del nou conseller, una mesa sectorial per tractar la reversió de les retallades i la derogació del decret de plantilles, entre altres temes que han estat del tot ignorats, i no només això, sinó que se’ns convoca per reforçar encara més aquesta pràctica. A més, tramiten aquesta proposta el mateix dia que es publiquen les places vacants que seran adjudicades per entrevista. El Decret de Plantilles continua sense aturador destrossant el sistema públic tal com l’entenem.

Exigim que s’aturin les polítiques educatives que aplica el Departament d’Educació des de fa anys que només responen a motius ideològics l’únic objectiu de les quals és impregnar el sistema de la lògica neoliberal, convertir els centres educatius en productes de mercat i implementar mesures de privatització del sector públic. Exigim la retirada d’aquest document i que les meses sectorials siguin espais reals de negociació de tots els temes que afecten el professorat.

Atès que no s’han escoltat les nostres peticions en aquest primer punt tan greu, ni hi havia cap mena de voluntat de retirada d’aquest despropòsit, hem decidit abandonar la reunió. Treballarem immediatament per donar la millor resposta i plantar cara a un dels atacs més greus que han patit els drets laborals dels docents els últims anys.

Pels nostres drets laborals, per l’educació pública, organitzem-nos i mobilitzem-nos!

Davant la nova ofensiva politicojudicial contra la immersió lingüística a Catalunya, arran de les mesures cautelars dictades pel TSJC que obligaran els estudiants a haver de demanar expressament els exàmens de selectivitat en català, la Intersindical fem les consideracions següents:

1. Presenciem com la justícia espanyola dona cobertura a l’extrema dreta catalanòfoba, i atempta un cop més contra la immersió lingüística i els drets laborals dels treballadors i treballadores de l’educació.

2. Constatem que haver d’escollir expressament la llengua dels exàmens converteix el català en una llengua subsidiària, la qual cosa vulnera el principi d’immersió lingüística i de vehicularitat de la llengua catalana a l’educació.

3. Recordem que la immersió en llengua catalana és irrenunciable i un dels pilars fonamentals del sistema educatiu del nostre país, i que defensem la llengua dels Països Catalans com a eina de cohesió social i d’acollida, a la vegada que constatem que, com a llengua pròpia que és, en una república independent no hauríem de lluitar contra aquests atacs contra el català.

Per això, demanem:

1. Que el conjunt de les forces polítiques democràtiques i progressistes del nostre país es refermin en la defensa de la immersió lingüística i del català com a llengua normal i habitual de l’educació.

2. Que el Govern de la Generalitat i els departaments pertinents defensin amb fermesa la immersió lingüística i garanteixin la vehicularitat normalitzada de la llengua catalana als exàmens de selectivitat.

3. Que el conjunt de la comunitat educativa reaccioni amb fermesa davant d’aquest nou atac contra la llengua catalana i es prepari per mobilitzar-se en defensa de la immersió lingüística. Per això, en col·laboració amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) hem engegat la campanya “Les PAU, en català. DESOBEÏM”.

4.Que s’avanci d’una vegada per totes cap a la constitució d’una República Catalana independent per deixar de tenir tots els poders de l’estat contra la llengua i disposar de les eines i recursos que permetin la normalitat de la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits.

En defensa de la immersió lingüística i de l’escola catalana!

Mobilitzem-nos!

La Formació Professional pública catalana ha de constar d’unes mateixes condicions de qualitat i proveïment de recursos. Considerem inadmissible que es generin diferències i competitivitat entre centres públics a causa de l’assignació opaca de recursos, fet que s’ha vist agreujat amb la implantació de la FP Dual.

Que els centres educatius de formació professional inicial rebin una dotació econòmica per fer difusió de la Dual provoca una acceptació coaccionada de la Dual, no per tal millorar equipaments i espais que ajudin a un millor assoliment pedagògic sinó, ben al contrari, per servir-se’n en qualitat de recursos amb finalitats merament propagandístiques.

Aquestes pràctiques competitives entre els centres de la mateixa xarxa pública, en comptes de contribuir a millorar la qualitat i la bona organització de la FP, així com les condicions laborals del personal docent, més aviat implica introduir unes pràctiques caïnites i la imposició dels criteris de mercat als centres, la qual cosa mina els fonaments de l’educació com a servei públic universal.

Ens oposem a la desinversió i al malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional. En aquest sentit, defensem una FP pública i de qualitat que disposi dels mitjans necessaris per al seu propòsit. En cap cas s’ha de vincular el finançament de la FP Inicial a uns eventuals fons europeus que eximeixin el govern de contemplar-lo als pressupostos ordinaris.

D’una banda, cal una major provisió de professorat: sovint, la xifra marcada per poder desdoblar els grups és insuficient, alhora que no es preveu el 100% de desdoblament en tots els mòduls professionals, ja que en alguns casos només és el 50% i en altres simplement no es preveu. Per tal de poder garantir els desdoblaments necessaris a FP, tan importants des d’un punt de vista pedagògic, cal introduir les mesures organitzatives que permetin realitzar-los efectivament i preveure la possibilitat d’ampliar-los quan es consideri convenient per part del personal docent. Per tant, una major provisió de professorat a la FP és una condició irrenunciable per tal que funcioni com ho ha de fer.

D’altra banda, calen més mitjans materials: la realitat a les aules mostra que molts estudiants no disposen dels mitjans necessaris per desenvolupar el seu aprenentatge (tals com aules d’informàtica, tallers en condicions, etc.). Les infraestructures esdevenen obsoletes i són insuficients, però els centres no disposen dels recursos necessaris per a millorar-les, renovar-les ni adaptar-les a les noves necessitats, ni per a fer les inversions i el manteniment que requereixen. Per això, és imprescindible que els centres de FP disposin no tan sols de més recursos per poder mantenir i millorar les condicions de les aules, sinó que també es prevegin línies de finançament per poder realitzar-hi les inversions necessàries. És imprescindible que els centres disposin d’un material actualitzat suficient.

La LEC preveu que “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Evidentment, aquest percentatge ha d’anar destinat al sistema educatiu públic, que és el de tots i totes.

Aquest mandat no pot estar més lluny de la realitat: la LEC fou aprovada el juliol de 2009 i el 2017 haurien d’haver arribat a aquesta despesa mínima del 6%; ans al contrari, la inversió en educació se situava en aquella època al voltant del 2%, i així continua essent a malgrat que el PIB s’ha vist incrementat aquests darrers anys, així com el nombre d’estudiants a Catalunya.

7.- Exigim mantenir el propòsit igualador de l’FP, no generant diferències i competitivitat entre centres amb l’assignació opaca de recursos, fet agreujat amb la implantació de la FP Dual.

8.- Considerem imprescindible augmentar la despesa pública per dotar de mitjans, humans i materials, els instituts d’FP, ja que és l’única via per aconseguir uns estudis de qualitat. No a la desinversió i malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional.

Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.

Ahir i avui estan jutjant 13 estudiants per haver participat a la vaga estudiantil del 2 de març del 2017, en què s’exigia l’aplicació del decret de rebaixa del 30% de les taxes universitàries, que va ser aprovat pel Parlament el 2016. La fiscalia els imputa els delictes de desordres públics i danys de manera col·lectiva, i els demana 111 anys de presó i 130.000 € de multa en total.

Aquest judici s’emmarca en una causa repressiva contra l’estudiantat mobilitzat el 2 de març i l’11 de maig de 2017, i el 15 de març de 2018, en defensa de la universitat pública i el dret de la classe treballadora a accedir als estudis superiors. Hi ha més d’una trentena d’estudiants encausats, dels quals 9 ja han estat condemnats a fins un any de presó.

Les i els estudiants han denunciat persecució ideològica i política amb l’objectiu de rastrejar la seva activitat militant, així com una instrucció que consideren ridícula, atès que, davant de la inexistència de proves concloents contra cadascuna de les persones acusades, s’ha fet una imputació col·lectiva, contrària a dret.

La Intersindical denunciem la persecució per part de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra del moviment estudiantil més conscienciat i mobilitzat en defensa dels drets col·lectius, drets que ens faran avançar cap a la república de drets i social que la majoria del poble català defensa i necessita.

Recordem, així mateix, que aquestes demandes liderades pel moviment estudiantil i defensades pel gruix de la comunitat universitària i bona part de la societat són conseqüència de les retallades que d’ençà del 2012 han deixat un rastre de misèria entre les classes populars del nostre país, han precaritzat les condicions laborals en molts sectors i han debilitat profundament els serveis públics, conseqüències que, per exemple, estem patint greument durant aquesta pandèmia.

En el cas de les universitats, aquestes retallades van empitjorar un context de finançament insuficient i van donar impuls a un procés creixent de mercantilització de l’educació superior. L’augment de les taxes per afavorir l’autofinançament de les universitats va provocar l’expulsió de centenars o milers de joves -mai podrem saber l’abast d’aquestes mesures regressives- de les aules universitàries.

I mentrestant, recordem-ho, es continua pagant amb diners públics el deute privat contret pels bancs, la qual cosa augmenta la misèria general.

Les mobilitzacions liderades per aquest estudiantat crític i mobilitzat han aconseguit que l’estiu del 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya fes efectiva la rebaixa del 30% dels preus universitaris aprovada pel Parlament, un petit avenç cap a una universitat gratuïta i accessible per a la classe treballadora.

La Intersindical expressem tot el suport a aquest jovent encausat i els encoratgem a continuar lluitant pel seu futur. Per la nostra banda, ens comprometem a lluitar contra la precarietat i en defensa dels drets de la classe treballadora, des dels centres de treball i des de tot arreu.

Avancem cap a la República Catalana, Feminista, de drets i social!

Sectorial d’Universitats
Sectorial d’Educació

Considerem que aquest és un dels principals problemes del sistema educatiu públic i que cal generalitzar la baixada de ràtios d’alumnes amb efectes immediats per millorar la qualitat educativa i evitar la pèrdua de llocs de treball.

La Intersindical tornem a posar el crit d’alerta perquè, com cada any, el Departament d’Educació pretén tancar línies de P3 a molts municipis de Catalunya, un fet que es disfressa amb un descens de la natalitat o la lluita contra la segregació, però un cop més s’evidencia que és un model de retallades conscient i premeditat. Per visibilitzar la reivindicació i conscienciar la comunitat per lluitar contra aquesta situació hem penjat pancartes a municipis catalans d’arreu del territori en els quals s’hi produeixen tancaments.

Com a sindicat independentista reclamem avançar cap a una República Catalana en la qual s’aposti no per tancar línies sinó per un descens de ràtios i una millora de la qualitat educativa. Aquesta ha de ser una de les prioritats del nou conseller: aturar immediatament tots els tancaments previstos. Cada tancament d’un grup de P3 suposa una estocada per a un centre educatiu, obliga alumnes a anar a centres més allunyats i provoca la pèrdua de llocs de treball, perquè quan s’elimina un grup de P3, també s’eliminen places docents. No es pot tolerar la pèrdua de llocs de treball i de qualitat educativa derivats de retallades innecessàries i perjudicials per a tothom.

Per això, exigim a totes les formacions polítiques i administracions, des dels Ajuntaments fins al Parlament i al nou Govern de la Generalitat, que unifiquin el criteri a tot el territori generalitzant el no tancament de cap grup públic, atès que ara inexplicablement l’educació pública respon de diferent manera a la mateixa situació depenent de cada municipi o territori (al Baix Llobregat es tanquen 10 grups mentre a Barcelona s’abaixen capacitats), i que acabin amb aquest sistema mercantilista i neoliberal instaurat des de fa anys a l’educació. Considerem que és urgent que els responsables polítics entenguin d’una vegada per totes que l’educació infantil és la base de tot el sistema, i que l’èxit educatiu en etapes superiors és impossible sense una bona planificació en aquesta etapa. I entenent això veuran clar, com defensa la Intersindical, que un descens de la matrícula en un centre és una gran oportunitat per començar a aplicar la tan necessària baixada de ràtios a les aules catalanes.