Des de la Intersindical-CSC volem manifestar públicament el suport a la Plataforma d’Interines TEEI de Catalunya i a la lluita per una estabilitat laboral legítima, justa i necessària, així com contra una convocatòria d’oposicions que suposa un greuge per moltes de les treballadores que exerceixen aquest paper tan important a les escoles del nostre país.

Com a sindicat ens oferim a ajudar-les amb tot el que estigui a la nostra mà, a fer d’altaveu, a fer pressió i a servir d’eina d’organització i de lluita. Quedem a la seva disposició per seguir mantenint el contacte i treballar plegats en tot el que calgui per posar fi a aquesta situació i defensar una causa que també és nostra.

Reproduïm aquí a sota el seu manifest de denúncia de la situació perquè no hi ha ningú millor que elles per explicar-ho (també el trobareu descarregable al final de la pàgina juntament amb el comunicat publicat per la Plataforma el 29 de juny) i us animem a seguir-les a Twitter @InterinesTeei i a donar-los suport en la seva lluita. #CapTEEIalcarrer

DESPRÉS DE 15 ANYS TREBALLANT A LES ESCOLES PÚBLIQUES CATALANES, EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ENS VOL DEIXAR AL CARRER!

Som un col·lectiu de TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que fa molts anys que treballem al Departament d’Educació. Concretament, la nostra plaça es va crear el curs 2004-2005 per donar resposta a la necessitat educativa que es produïa a les aules de P3 de les escoles públiques catalanes. La nostra funció com a PAE (Personal d’Atenció Educativa) consisteix a donar suport a les aules de P3, treballant colze a colze amb les mestres tutores, participant en l’elaboració de material didàctic i en l’observació del procés d’aprenentatge de l’alumnat per a la posterior avaluació. A més d’atendre’ls en les seves necessitats i acompanyar-los en el desenvolupament de l’autonomia personal.

Les més de 1.000 treballadores TEEI de Catalunya som educadores de referència per l’alumnat, les famílies i el personal docent. Moltes de nosaltres fa més de deu anys que treballem a la mateixa escola i les direccions dels centres confien en nosaltres per a explicar a les mestres nouvingudes el funcionament de les aules d’infantil.

En aquests moments ens trobem davant una situació completament injusta, que ens deixarà a moltes de nosaltres al carrer després de quinze anys treballant al Departament d’Educació. Durant tot aquest temps no se’ns ha donat l’oportunitat d’estabilitzar el nostre lloc de treball, tal com permet l’Article 70 de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) que especifica que “l’execució de l’oferta d’ocupació pública o instrument similar s’ha de desenvolupar dins del termini improrrogable de 3 anys”. A més, la Directiva 1999/70/CE de la Unió Europea prohibeix aquests abusos en la contractació temporal successiva.

El Govern de la Generalitat, juntament amb els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), han negociat una convocatòria d’oposicions de TEEI amb una oferta de places molt inferior a la necessitat estructural del sistema educatiu, i sense garanties de consolidació del lloc de treball (Acord de Govern 48/2017, de 18 d’abril i Acord de Govern 156/2018, de 20 de desembre).

Per tot això, exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que paralitzi aquesta convocatòria d’oposicions i s’assegui a parlar amb el col·lectiu de TEEI. Fins ara no ens han volgut escoltar i ens han deixat abandonades. Però tenim molt a dir, estem disposades a arribar fins a on calgui perquè les TEEI tinguem un pla de consolidació de les nostres places que s’ajusti a la realitat. Sabem que hi ha altres casos a l’Administració Pública en què, amb voluntat política, s’han aprovat solucions excepcionals per situacions excepcionals. Per exemple recordem la integració de les escoles del CEPEPC a la xarxa pública amb contracte administratiu per a les treballadores (Llei 14/1983, de 14 de juliol), la contractació de docents de religió a centres públics i la integració a la xarxa pública de centres privats i municipals (Decret llei 10/2019, de 28 de maig). Així que creiem que és possible trobar una solució i instem a Funció Pública i al Departament d’Educació a parlar per a dur-ho a terme.

Quan es publiquin les bases de la convocatòria d’oposicions presentarem un recurs administratiu. I avui iniciem un calendari de mobilitzacions continuades en coordinació amb altres col·lectius d’interines de l’administració pública, que també estan afectades per abusos en la contractació.

LES QUE HI SOM ENS QUEDEM!
CAP TEEI AL CARRER!

Si fa un mes es parlava d’aules amb 15 alumnes, ara ja es parla d’aules amb 25 alumnes a primària i 30 a secundària sense distància, és a dir, de normalitat, amb l’única diferència de procurar mantenir en tot moment grups estables per millorar la traçabilitat dels contactes dins d’escoles i instituts, o prendre algunes mesures quan aquests grups es barregin com no compartir una amanida o deixar una cadira de distància entre un grup i un altre, entre d’altres.

Els últims dies s’ha presentat una dotació de 5000 nous professionals com a mesura educativa per fer front a la situació de pandèmia. A Catalunya, la norma ja és que a l’educació primària el màxim d’alumnes per aula són 25, i a l’educació secundària, 30. No per la pandèmia, sinó que és la normalitat, així que no es poden presentar aquestes incorporacions com a extraordinàries per la pandèmia quan ja s’haurien d’haver fet fa anys per acabar amb la massificació de les aules que patim. De fet, des de la Intersindical-CSC defensem que les ràtios encara haurien de reduir-se més per garantir la millor qualitat de l’educació i una òptima atenció a l’alumnat.

Els nous docents aniran, a més, destinats a pal·liar aquest problema només durant un curs, segons la proposta del Departament. Des de la Intersindical-CSC creiem que tot plegat és només un pegat per poder dir als mitjans que s’està actuant. I encara és més flagrant que es vengui aquest augment puntual de docents com una gran mesura quan fa anys que hi ha acordada la incorporació d’uns 3000 nous docents al sistema per tal de reduir una hora lectiva del professorat, un acord que s’incompleix sistemàticament cada curs amb l’argument de la manca de pressupost.

Observem poca concreció sobre què passarà amb les especialitats, i això és preocupant. Tots volem tornar a obrir els centres i posar l’educació a ple rendiment, però no podem tolerar que la qualitat educativa en quedi afectada i minvada, perquè el dret a l’educació és bàsic.

Sobre salut, com sempre, creiem que cal seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, i per això des de la Intersindical-CSC no acabem d’entendre que no es generalitzi en l’àmbit educatiu el manteniment de distàncies de seguretat o l’ús de mascareta quan a la resta d’àmbits de la vida diària aquestes són les mesures bàsiques. El Departament d’Educació no ha presentat cap estudi que demostri que hi hagi cap diferència amb els adults en el nombre de persones que pot infectar un infant amb COVID-19. Ens fa la sensació que sovint els criteris econòmics van per davant dels criteris de seguretat, de salut i de prevenció, i per això hem demanat i demanem que el Departament d’Educació ens ensenyi els documents amb els quals treballa i amb els quals es basa per prendre les decisions, en un exercici de transparència que segur que ajudaria a entendre les accions i mesures que s’emprenen.

Des de la Intersindical-CSC hem rebutjat, per tant, la proposta inicial del Departament i, a l’espera de la proposta definitiva després de les reunions mantingudes, fem públiques les següents aportacions i propostes:

• Com ja hem dit i repetit, cal un canvi d’actitud del Departament i una nova política comunicativa que no tingui els docents i tota la comunitat educativa pendents de rodes de premsa, entrevistes i comunicats, sinó que la informació s’enviï de manera directa.
• Proposem reduir les ràtios de manera estructural, és a dir, estable, no fer un pegat per un sol curs. Els 3000 docents que s’incorporin s’han de quedar pel bé de l’educació i per assolir allò que ja s’hauria d’estar fent, que és complir amb les ràtios estipulades, no massificar les aules. A més, són places que s’han d’adjudicar el juliol, no el setembre com se’ns proposa. Els centres es reorganitzaran amb la nova situació, i no té sentit fer una passa endavant per fer-ne després una enrere d’aquí a un any.
• Defensem la mateixa estabilitat pels 2000 treballadors no docents que s’incorporaran al sistema. Si el Departament defensa obertament que aquest personal de suport és tan important, que ho demostri mantenint-los als centres de manera estable per atendre com cal els alumnes.
• Veiem necessari que es respectin les especialitats, perquè tan important és la música com les matemàtiques, i per a fer-ho cal posar el personal i les mesures de seguretat necessàries.
• Denunciem que molts centres pateixen d’aquesta massificació a les aules, i donar-los 1 sol docent o 1’5 docents per cada nivell on se superen ràtios per pal·liar-ho com proposa el Departament és clarament insuficient.
• Demanem al Departament d’Educació que es contempli un augment dels mestres d’educació especial (primària) i dels professors d’orientació (secundària) per donar l’atenció i l’acompanyament que els alumnes necessitaran després de la dramàtica situació viscuda i després de mig any sense assistir presencialment a les aules.
• Sobre la manca de pressupost com a argument habitual del Departament, ho tenim clar. Tenim un Govern que es fa dir independentista que, entenem, és conscient dels milers de milions que perdem cada any a Catalunya en benefici de l’estat. La consecució de la independència i la construcció d’una República Catalana que invertís el 7% del PIB en educació acabaria amb totes aquestes mancances i permetria aplicar mesures imprescindibles per a l’educació del nostre país.

A l’espera del document definitiu després de les nostres aportacions en les diverses reunions mantingudes durant la setmana, la confiança que tenim en la proposta final que s’aplicarà és molt reduïda. La comunitat educativa, i els representants dels treballadors, no hem estat tinguts en compte fins aquesta setmana i amb presses, havent d’estudiar propostes i documentacions d’un dia per l’altre. Fa setmanes ja dèiem que el retorn de setembre era una oportunitat per fer bé les coses (al contrari que amb la reobertura de juny) però, malauradament, considerem que no ha estat així.

Ha seguit la tònica d’anar tard, de poc diàleg, poca negociació, de sobrecàrrega de feina i responsabilitats a direccions i docents, la poca consideració per a tots els agents de la comunitat continua, la manca d’informació per a treballadors i famílies i la incertesa amb les especialitats i amb la qualitat de l’educació.

La situació és complexa i difícil de gestionar, certament, però tot indica que estem davant d’una nova oportunitat perduda, arran de la crisi sanitària, per treballar conjuntament, per fer bé les coses i per millorar l’educació del nostre país.