La Intersindical-CSC Educació organitza la seva primera escola de formació de primavera els dies 24 i 25 d’abril de 2020 (divendres tot el dia i dissabte al matí) a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar. Tractarem temes diversos i comptarem amb la presència de ponents de gran rellevància i interès com Jurjo Torres, Pilar Benejam, Miquel Martínez, Mercè Otero o Miren Zubizarreta.

Us animem a aprofitar aquesta oportunitat! Podeu inscriure-us a les jornades en aquest formulari (divendres amb dinar per 10€, dos dies amb pensió completa i nit per 34€ o només a les xerrades de manera gratuïta).

La comunitat educativa d’aquest país fa anys que resistim una situació insostenible de precarització progressiva del sistema educatiu i de les nostres condicions de treball. Avui dia ja no es poden justificar les retallades i la mala planificació com una resposta a la crisi econòmica, sinó que ja ha quedat clar que són un model polític fruit d’una ideologia determinada basada en el neoliberalisme.

Com
cada any, quan s’apropa el període de preinscripcions, el
Departament d’Educació anuncia el tancament de línies de P3, fins
i tot en casos d’escoles d’una sola línia que són condemnades a
tancar. Tot plegat ho disfressen amb un descens de la natalitat o la
lluita contra la segregació, però un cop més s’evidencia que
és un model
de
retallades conscient
i premeditat.

Si
no es tanquen línies es produeix un
descens de ràtios i una millora de la qualitat educativa, i
a més no
es perden
llocs de
treball, perquè quan s’elimina una línia, també s’eliminen
places
docents.

Si
una escola s’estava mantenint econòmicament, perquè davant d’una
baixa matrícula cal tancar-li línies? Per què no es veu el descens
de matrícula com una oportunitat per abaixar les ràtios en un curs
clau com és el P3? Us
imagineu l’oportunitat de treballar a P3, amb nens i nenes que
trepitgen per primer cop una escola, amb 10 o 15 alumnes en comptes
de 25?

Nosaltres
sí, perquè creiem
que l’educació infantil és la base de tot el sistema, i l’èxit
educatiu en etapes superiors és impossible sense un bon treball en
aquesta etapa.

CAP
TANCAMENT A P3! DEFENSEM L’EDUCACIÓ CATALANA!

Vols penjar aquest comunicat al teu centre o repartir-lo entre els companys? Descarrega’n la versió imprimible aquí a sota.

Sortim de la Mesa Tècnica d’FP amb el Departament d’Educació i des de la Intersindical-CSC Educació constatem, un cop més, que la reforma curricular de l’FP no ha comptat amb la participació efectiva del professorat ni de cap altre agent de la comunitat educativa. Com ja va passar l’any passat, el Departament d’Educació actua pel seu compte sense tenir en compte la comunitat en un tema tan sensible com aquest. Vam aconseguir que es fessin enrere, i ara ho tornarem a fer.

De nou, la proposta no obeeix a criteris pedagògics ni assegura la formació integral de l’alumnat, sinó que sembla que les intencions són ben bé unes altres que cap sindicat hauria de defensar.

En aquest sentit, la Intersindical-CSC Educació no donarem suport a cap proposta que pugui comportar la pèrdua de llocs de treball, perquè amb aquesta reforma, encara que el Departament digui el contrari hi ha el risc de reducció progressiva del professorat d’FP a canvi de proveir de mà d’obra barata les empreses sense que hi hagi una garantia clara de formació.

A més, qualsevol reforma curricular de l’FP al nostre país depèn també del Ministerio de Trabajo espanyol i, per tant, queda limitada per la normativa estatal que no s’adapta a la realitat productiva catalana. Per això exigim la transferència total i immediata de les competències en educació, per tenir una formació professional més lliure d’ingerències externes. Volem dissenyar un sistema propi amb visió d’una futura República Catalana on es doni a l’FP la importància que mereix.

Per tot això ens manifestem contraris a aquesta reforma i demanem fer un nou pla curricular amb la implicació efectiva del professorat, l’alumnat i el teixit productiu del país. Tan sols així tindrem una formació professional catalana de qualitat.

La Intersindical-CSC Educació, com a membre de la Comissió de Seguiment del Protocol d’Assetjament Psicològic en l’àmbit laboral, exigim que es resolguin els processos en els quals hi ha indicis clars i provats d’assetjament en un termini màxim de 15 dies i que això serveixi per incoar expedient disciplinari per tal que les faltes no caduquin.

Per això avui entrem a registre al Departament d’Educació el document que podeu llegir més avall en aquesta notícia.

Així mateix, presentarem aquesta demanda a la Comissió Paritària General de Riscos Laborals de les Administracions públiques on també hi som presents.

El 12 de desembre, la Intersindical-CSC va retre el homenatge a Rosa Luxemburg al Centre Cívic Fort Pienc. El 2019 va fer 100 anys de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht a mans del Freikorps, el grup paramilitar dirigit pel ministre de defensa alemany, i la col·laboració d’un sector del partit socialdemòcrata en el govern.

L’acte va ser presentat per l’Ester Rocabayera, coordinadora de la Secretaria d’Igualtat del nostre sindicat i la xerrada, a càrrec de la lingüista i militant independentista Blanca Serra. La seva intervenció va tenir el to d’una dona compromesa amb l’alliberament social, feminista i nacional, d’acord amb la seva llarga trajectòria política. Va acostar al públic les figures d’algunes dones revolucionàries sovint oblidades. Així, va recordar Clara Zetkin, política socialista, lluitadora pels drets de les dones i antifeixista, o Aleksandra Kollontai, una de les principals figures del socialisme rus.

Blanca Serra va destacar les múltiples opressions que va patir Rosa Luxemburg, en la seva condició de dona, jueva, d’esquerres i nascuda a la Polònia ocupada per l’imperi rus.

L’acte va acabar amb les intervencions i preguntes de les persones assistents que omplien la sala.

Parlem amb Marina Sureda, portaveu d’Educació de la Intersindical-CSC, dins de la sèrie ‘I ara, què?’

VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors. Enllaç a la notícia a Vilaweb.

Parlem amb Marina Sureda, portaveu d’Educació de la Intersindical-CSC.

—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?

—La riquesa de l’independentisme és precisament la diversitat i la pluralitat que té. L’eix nacional va de dreta a esquerra i està bé que això es vegi reflectit en l’arc parlamentari i en la societat en general. El problema no és la creació de blocs sinó la manca de lideratges i d’estratègia. Quan l’objectiu és clar però no hi ha ningú que dibuixi el camí per arribar-hi apareix la desorientació. I no solament això, sinó que les eines i l’estratègia anteriors tampoc no han permès d’assolir els objectius. Ens hem de preparar per a un nou embat, aquesta vegada essent més conscients de la força que té un estat pel simple fet de ser estat. I tenir les estratègies clares i consensuades per a combatre-la. Ara bé, això no serà fàcil si no sorgeixen uns lideratges que ens facin de far en el camí. I per lideratges no em refereixo als polítics i prou. N’han de sorgir també de les entitats civils i dels sindicats. Calen uns lideratges més compartits entre tots els actors. Cal que l’independentisme sigui al capdavant i sigui referent a tot arreu, com ja passa en l’activisme social i a la Cambra de Comerç.

—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?

—Persistir i enfortir-nos. Com a professora sempre he pensat que si alguna cosa no surt bé, s’ha d’analitzar en profunditat per corregir-ne allò que no funciona. No tinc la sensació que aquest exercici s’hagi fet després de l’octubre del 17. Cal una anàlisi seriosa, sense retrets, deixant l’emocionalitat a banda i, d’aquesta manera, identificar totes les mancances que tenim com a moviment independentista per a treballar-les. Cal prendre consciència d’això, és el primer pas per a esbrinar què va fallar i no repetir els mateixos errors. Potser un dels aprenentatges que hauríem de fer com a moviment és ser conscients que no tota la responsabilitat ha de recaure en els partits polítics, sinó que és compartida per la resta d’actors. Entitats, sindicats, associacions, col·lectius diversos ens hem d’empoderar i portar més la iniciativa en aquesta partida d’escacs amb l’estat. Hem de recuperar una agenda política pròpia i no deixar que la repressió ens marqui els ritmes. Cal que ens centrem a construir les autèntiques estructures d’estat: un teixit associatiu potent, deslligat de les estructures i els poders estatals espanyols que puguin condicionar-ne les decisions.

—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.

—El país necessita reforçar les estructures associatives a tots els nivells. Culturals, de lleure, de lluita per la llengua i, evidentment, les que s’organitzen des dels centres de treball. No som prou conscients de la potencialitat que pot tenir el fet d’estar associat, afiliat o coordinat en alguna entitat que sigui sensible a la causa. Perquè la república s’ha de construir des de tots els àmbits, també des de la feina. I aquí la Intersindical-CSC té un paper rellevant. L’absència de sindicalisme nacional a Catalunya és una anomalia si ho comparem amb les nacions sense estat que ens envolten, com Galícia i el País Basc. Per sort, la tendència es va revertint. Imagineu-vos com seria de diferent si en comptes de mil delegats, la Intersindical-CSC en tingués vint mil, superant els sindicats del règim. El control de l’estructura productiva seria enorme i ens donaria una grandíssima fortalesa com a moviment, cosa que faria créixer la nostra correlació de forces. En un altre aspecte, que no és tant perquè jo sigui eivissenca sinó perquè no entenc la nació si no és completa, crec que és vital que reforcem el discurs reivindicant els Països Catalans, sens perjudici que cada territori tingui els seus ritmes, però aquest ha de ser un procés que a la llarga els englobi a tots. De la mateixa manera que reivindicar els Països Catalans dóna solidesa al moviment independentista, la representació de més del 50% de la població no pot estar infrarepresentada en els lideratges del país. Amb això vull dir que les dones han de tenir un paper més rellevant en aquest procés, no només perquè la visió femenina i feminista és més que necessària sinó perquè rebaixar els nivells de testosterona en els lideratges del país pot portar a noves maneres de treballar que, ara per ara, no ens anirien gens malament.