Des de la Intersindical-CSC pensem que és l’àmbit docent és un dels entorns en què és especialment important d’organitzar-se per a divulgar i promoure la lluita feminista i els valors que promou, que caldria de fer arribar a tots els centres educatius per tal d’educar en els valors de la igualtat i la llibertat entre tots els infants i promoure l’apoderament de les nenes i noies catalanes de manera que els permeti trencar sostres de vidre formatius i laborals i exercir en igualtat de condicions els drets de ciutadania.

El professorat som un col·lectiu molt feminitzat, on les dones suposem més d’un 70% de les plantilles. Tanmateix entre nosaltres encara som lluny d’assolir la plena igualtat de drets, com es veu, per exemple, en el desproporcionadament baix percentatge de dones presents en equips directius, o en la desigualtat entre homes i dones a l’hora d’agafar permisos per cura de familiars.

En aquesta pàgina anirem publicant documents i activitats. Us animem a totes a participar-hi.

Dimensions de l’assetjament psicològic a la feina.

Heinz Leymann defineix l’assetjament psicològic com la comunicació hostil i no ètica dirigida de manera sistemàtica per un o més individus, fonamentalment cap a una persona, a la qual s’empeny cap a una situació d’indefensió i impotència continuada per la persistència d’activitats d’assetjament moral.

Aquesta definició, que exclou conflictes puntuals i se centra en el moment en què la situació psicològica provoca trastorns psiquiàtrics, comparteix tres elements amb totes les altres que han assajat caracteritzar aquest fenomen:

1) Es defineix des de la perspectiva del seu efecte sobre la víctima, no des de la intenció de l’agressor/a.

2) Cal que el subjecte pacient experimenti alguna una conseqüència negativa

3) El comportament agressor ha de ser persistent. Típicament, les accions hauran de produir-se almenys un cop per setmana i durant un llarg període de temps (d’almenys 6 mesos).

Per a detectar si us trobeu sotmesos a assetjament psicològic és bo que valoreu si us trobeu exposats a alguna de les situacions següents:

a) Atac a la víctima mitjançant mesures organitzacionals, com ara:

• Adjudicació de les pitjors tasques

• No adjudicació de cap tasca

• Adjudicació de tasques sense sentit

• Adjudicació de tasques per sota de les habilitats de l’adjudicatari

• Adjudicació de tasques degradants

• Jutjar la feina realitzada de manera errònia o ofensiva

b) Aïllament social en l’entorn de treball:

• Restricció de les possibilitats de parlar per part del superior

• Trasllat a una sala allunyada dels companys

• Prohibició als companys de parlar-hi

• Negar comunicació mitjançant miradetes i gestos subtils o indirectes

• Negativa a escoltar allò que la persona presumptament víctima d’assetjament té a dir.

• Tractar la persona presumptament víctima d’assetjament  com si no hi fos

c) Atac a la vida privada:

• Crítica o burla constant de la vida privada

• Aterrir mitjançant trucades telefòniques

• Procurar que la persona presumptament víctima d’assetjament sembli estúpida

• Divulgació de rumors

• Promoure la sospita que la persona presumptament víctima d’assetjament és boja

• Riure-se’n d’algun defecte personal

d) Agressions (aquesta dimensió de l’assetjament és el menys
freqüent):

• Forçar el tractament psiquiàtric

• Proposicions sexuals

• Amenaces d’agressió de violència

• Maltractament físic i/o agressió sexual

• Atac a les actituds i els comportaments de base religiosa o ideològica

• Agressió verbal

La reforma de les pensions aprovada des de Madrid l’estiu de 2011, i en vigor des del gener de 2013, ajorna progressivament l’edat de jubilació per al règim de la Seguretat Social dels 65 als 67 anys, en un període de transició fins al 2027. L’exigència dels anys de cotització que es tindran en compte per calcular la pensió també augmenten, en una ampliació que es dispara dels 16 actuals fins als 25.

Així, segons aquesta reforma que retarda de manera progressiva l’edat de jubilació, aquest 2019 podran accedir a la jubilació els treballadors docents amb cotització al règim general de la Seguretat Social: els funcionaris  de carrera que van aprovar les oposicions a partir del 2011, el professorat interí i el personal amb contracte laboral. El canvi en la normativa prové del Decret Llei espanyol 5/2013, de l 15 de març, publicat el 16 de març de 2013.     

El canvi en la normativa prové del Decret Llei 5/2013, de l 15 de març, publicat el 16 de març de 2013.

Edats de jubilació

Les edats de jubilació i el període de cotització a què es refereix el paràgraf anterior s’aplicaran de manera gradual :

Jubilació
ordinària / legal

L’any 2019 es podran jubilar als 65 anys els
treballadors que hagin acumulat com a mínim 36 anys i 9 mesos –o més-
cotitzats. Els treballadors que no comptin amb aquesta cotització només es
podran jubilar amb 65 anys i 8 mesos.

Cal haver cotitzat com a mínim 15 anys a la
Seguretat Social com a requisit per poder acollir-se a aquesta fórmula de
jubilació.

Jubilació
anticipada per voluntat de la persona interessada

Cal acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys i haver
complert una edat inferior als dos anys a l’edat de la jubilació ordinària.

Aquesta fórmula de jubilació inclou una reducció per cada trimestre (o fracció de trimestre) proporcional al temps que resti per complir l’edat legal de jubilació en el moment de jubilar-se, amb les situacions següents:

Jubilació anticipada de treballadors amb discapacitat

L’edat de
jubilació en el cas de treballadors amb un grau de discapacitat igual o
superior al 65%, o amb un grau de discapacitat igual o superior al 45%, es pot
reduir amb l’aplicació de coeficients reductors.

El 12 de maig de 2017 es va constituir el Col·lectiu Pere Quart com a associació, amb la participació de professors de secundària i d’universitat, entre els quals hi ha Jaume Aulet i Francesc Foguet, de la UAB.

El col·lectiu de professors va néixer amb l’objectiu de reivindicar lla presència de la literatura catalana en els currículums d’ESO i Batxillerat, amb un espai curricular blindat, i assegurar que al 1r de batxillerat –d’acord amb el currículum actual– es mantingui com un curs de literatura. Aquests són alguns dels objectius que promou el Col·lectiu Pere Quart i que recull al seu decàleg fundacional.

El 14 de febrer de 2018, a l’Ateneu Barcelonès, van fer públic la ‘Declaració a favor de la literatura i la República‘ que reproduïm pel seu interès i pel valent posicionament a favor dels drets i llibertats del nostre país:

Declaració a favor de la literatura i la República

Col·lectiu Pere Quart

El Col·lectiu Pere Quart (CPQ), en el context actual de repressió de la societat i la cultura catalanes, creu pertinent pronunciar-se en aquest sentit:

1. La literatura és la més alta expressió de la vitalitat i l’existència de la llengua, que es manifesta a través de la creació literària, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu.
2. La literatura, un dels pilars fonamentals de l’ensenyament, cohesiona la identitat d’un poble. La lectura, l’escriptura i el coneixement del patrimoni literari esdevenen així actius importants d’emancipació individual i col·lectiva. El seu foment pren un relleu especial en moments en què, de nou, la llengua catalana pateix l’obsessió lingüicida i catalanofòbica.
3. La literatura catalana i la cultura del nostre país necessiten, per desenvolupar-se i avançar, el suport d’un estat democràtic en forma de República —en un món en què malauradament només compten els estats—, per garantir els drets fonamentals i enfortir la formació humanística de la ciutadania.
4. La República catalana hauria de fixar polítiques editorials potents de promoció de les lletres, tot apostant per la lectura i difusió de les obres més significatives de la seva literatura.
5. Les polítiques culturals de la República catalana haurien de possibilitar un paper rellevant de les lletres en les iniciatives de caràcter institucional, cultural o cívic que es plantegessin.
6. Els ministeris d’Ensenyament, Cultura i Universitats haurien de tenir, en conseqüència, un tarannà obert i dialogant, respectuós amb el patrimoni literari. La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, seria un organisme independent, amb un pressupost adequat i dedicat a protegir i fomentar la literatura catalana, tot practicant una política de realitzacions allunyada del simple aparador mediàtic.
7. Caldria que la República catalana tingués com a objectiu fonamental establir lligams culturals sòlids, fraternals, lliures i en igualtat de condicions amb la literatura en català de la resta de Països Catalans.
8. La projecció internacional de la literatura catalana ampliaria les seves possibilitats d’establir relacions i intercanvis d’igual a igual amb la resta de literatures.
9. L’articulació d’un mercat cultural dels Països Catalans, amb la literatura com a centre, ha de ser un puntal essencial de la futura República catalana.
10. Els diversos àmbits de la cultura i en especial de la literatura catalana reclamen un marc de llibertats i de democràcia, que no han tingut en èpoques històriques i que en l’actualitat tampoc no tenen. L’assetjament que pateixen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu només pot revertir-se amb la construcció d’una República catalana, capaç de garantir un futur digne per a la literatura catalana i la necessària llibertat d’expressió i creació.

Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2018

Un estudi de la Plataforma per la Llengua indica que només el 14,6% de les converses als patis d’institut de les zones urbanes de Catalunya són en català.

Hi ha un alt percentatge d’infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna.

Les dades demostren que els catalans que empren habitualment la llengua catalana -siguin d’origen catalanoparlant o no- pateixen la meitat d’atur que aquells catalans que no empren habitualment el català.

Unes dades que a escoles i instituts la salut del català està amenaçada si no hi posem remei; una situació que no només afecten la llengua, sinó que afecten de ple la cohesió social i la construcció d’una societat basada en la la inclusió i en sentit de justícia social.

Amb aquests arguments la Plataforma per la Llengua ha desplegat una gran campanya de sensibilització, que comptarà amb els principals agents de la comunitat educativa, sindicats (entre els quals la I-CSC) i entitats amb l’objectiu de posar al centre del debat la importància de promoure l’ús social del català entre els més joves, com a eina fonamental de cohesió i inclusió socials. 

L’entitat també porta a terme una campanya de micromecenatge per finançar aquesta campanya per promoure l’ús social del català als centres educatius.

Des de la sectorial d’educació de la Intersindical-CSC hem vist amb molta preocupació l’anunci d’ahir del candidat del PSOE i favorit a totes les enquestes, l’actual president en funcions Pedro Sánchez, sobre una nova assignatura obligatòria que s’implantarà si accedeix al govern sobre valors «cívics, constitucionals i ètics».

Volem
mostrar un desacord total a la manipulació de l’educació amb
finalitats polítiques. Què ens estan anunciant? Que volen
adoctrinar l’alumnat amb una assignatura patriòtica? El nostre
jovent surt del sistema educatiu amb un criteri propi i no necessita
tornar dècades enrere per rebre una nova «Formación del Espíritu
Nacional», i rebutgem frontalment noves estratègies que l’únic
que busquen és seguir la línia que ja va marcar el ministre Wert
quan proclamava obertament que volia «espanyolitzar» els alumnes
catalans.

Un
cop més veiem com l’estat espanyol pretén intervenir l’educació
catalana, i esperem que el Departament d’Educació doni una
resposta contundent contra aquesta proposta i la freni si s’arriba
a intentar implementar. Esperem, de la mateixa manera, que els
partits catalans mostrin un rebuig clar a aquesta i a qualsevol altra
proposta que pretengui utilitzar i manipular l’educació.

Deixeu en pau els nostres alumnes i l’educació catalana. Reiterem, com sempre, que ens trobaran de cara, alçats i dignes per lluitar contra aquestes ingerències per a les quals hi ha una solució infal·lible: la independència de Catalunya.

Permisos retribuïts

Els treballadors, amb l’avís i justificació previs, podran absentar-se del treball, amb dret a remuneració, per qualsevol dels motius i pel temps següents:

Matrimoni o de constitució legal de parella de fet

a) Quinze dies naturals en cas de matrimoni o de constitució legal de parella de fet. El còmput dels dies s’iniciarà el primer dia laborable posterior al fet causant del permís si l’esmentat fet causant escau en dia festiu. De mutu acord es podrà gaudir aquest permís en altre període de temps que no sigui immediatament posterior al del casament o al de la constitució de la parella de fet.

Naixement d’un fill o repòs domiciliari d’un familiar

b) Tres dies laborables en cas de naixement d’un fill o per naixement, defunció, accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari, de parents de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. En el supòsit d’hospitalització, el dia d’inici del gaudi del permís podrà ser qualsevol, mentre duri aquella. Quan per aquest motiu el treballador necessiti fer un desplaçament fora de la província, el termini serà de cinc dies laborables..

Trasllat del domicili habitual

c) Per trasllat del domicili habitual, 1 dia si el nou domicili s’ubica en una distància de fins a 10 km de l’anterior i 2 dies si la distància és superior a 10 km.

Casament d’un familiar de primer grau

d) Un dia per casament d’un fill, germà o familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat.

Deure de caràcter públic i personal

e) Pel temps indispensable per al compliment d’un deure de caràcter públic i personal. Quan consti en una norma legal o convencional un període determinat, caldrà atenir-se al que aquesta disposi en quant a durada de l’absència i a la seva compensació econòmica.

Assistència a un consultori mèdic

f) Tot el personal tindrà dret a permís retribuït per l’assistència a un consultori mèdic, i pel temps que aquesta assistència requereixi. També es donarà aquest permís per acompanyar a consulta mèdica a un familiar fins a primer grau de consanguinitat o afinitat. En tots els casos, el treballador haurà de presentar la justificació posterior.

Exàmens prenatals

g) Pel temps necessari per la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part i, en els casos d’adopció, guarda amb fins d’adopció o acolliment, per l’assistència a les preceptives sessions d’informació i preparació i per a la realització dels preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d’idoneïtat, sempre, en tots els casos, que hagin de tenir lloc dins la jornada de treball.

Exàmens prenatals

h) Els treballadors/ores, pares, mares o tutors/ores legals, disposaran de 2 permisos de fins a 3 hores cadascun, cada curs escolar, per assistir a entrevistes amb el personal docent i/o tècnic del centre on estudia el fill o filla sempre i quan aquests cursin les etapes d’infantil o primària o secundària, amb la justificació posterior d’aquesta entrevista.

Permisos no retribuïts

Tot el personal podrà sol·licitar fins a 15 dies de permís sense sou, per any, que hauran de ser-li concedits si es fa amb un preavís de 5 dies.