‘Declaració a favor de la literatura i la República’ del Col·lectiu Pere Quart

El 12 de maig de 2017 es va constituir el Col·lectiu Pere Quart com a associació, amb la participació de professors de secundària i d’universitat, entre els quals hi ha Jaume Aulet i Francesc Foguet, de la UAB.

El col·lectiu de professors va néixer amb l’objectiu de reivindicar lla presència de la literatura catalana en els currículums d’ESO i Batxillerat, amb un espai curricular blindat, i assegurar que al 1r de batxillerat –d’acord amb el currículum actual– es mantingui com un curs de literatura. Aquests són alguns dels objectius que promou el Col·lectiu Pere Quart i que recull al seu decàleg fundacional.

El 14 de febrer de 2018, a l’Ateneu Barcelonès, van fer públic la ‘Declaració a favor de la literatura i la República‘ que reproduïm pel seu interès i pel valent posicionament a favor dels drets i llibertats del nostre país:

Declaració a favor de la literatura i la República

Col·lectiu Pere Quart

El Col·lectiu Pere Quart (CPQ), en el context actual de repressió de la societat i la cultura catalanes, creu pertinent pronunciar-se en aquest sentit:

1. La literatura és la més alta expressió de la vitalitat i l’existència de la llengua, que es manifesta a través de la creació literària, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu.
2. La literatura, un dels pilars fonamentals de l’ensenyament, cohesiona la identitat d’un poble. La lectura, l’escriptura i el coneixement del patrimoni literari esdevenen així actius importants d’emancipació individual i col·lectiva. El seu foment pren un relleu especial en moments en què, de nou, la llengua catalana pateix l’obsessió lingüicida i catalanofòbica.
3. La literatura catalana i la cultura del nostre país necessiten, per desenvolupar-se i avançar, el suport d’un estat democràtic en forma de República —en un món en què malauradament només compten els estats—, per garantir els drets fonamentals i enfortir la formació humanística de la ciutadania.
4. La República catalana hauria de fixar polítiques editorials potents de promoció de les lletres, tot apostant per la lectura i difusió de les obres més significatives de la seva literatura.
5. Les polítiques culturals de la República catalana haurien de possibilitar un paper rellevant de les lletres en les iniciatives de caràcter institucional, cultural o cívic que es plantegessin.
6. Els ministeris d’Ensenyament, Cultura i Universitats haurien de tenir, en conseqüència, un tarannà obert i dialogant, respectuós amb el patrimoni literari. La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, seria un organisme independent, amb un pressupost adequat i dedicat a protegir i fomentar la literatura catalana, tot practicant una política de realitzacions allunyada del simple aparador mediàtic.
7. Caldria que la República catalana tingués com a objectiu fonamental establir lligams culturals sòlids, fraternals, lliures i en igualtat de condicions amb la literatura en català de la resta de Països Catalans.
8. La projecció internacional de la literatura catalana ampliaria les seves possibilitats d’establir relacions i intercanvis d’igual a igual amb la resta de literatures.
9. L’articulació d’un mercat cultural dels Països Catalans, amb la literatura com a centre, ha de ser un puntal essencial de la futura República catalana.
10. Els diversos àmbits de la cultura i en especial de la literatura catalana reclamen un marc de llibertats i de democràcia, que no han tingut en èpoques històriques i que en l’actualitat tampoc no tenen. L’assetjament que pateixen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu només pot revertir-se amb la construcció d’una República catalana, capaç de garantir un futur digne per a la literatura catalana i la necessària llibertat d’expressió i creació.

Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2018