Aquesta vegada alcem la veu per la vergonyosa i lamentable tramesa postal de la plataforma HazteOir, que en aquests moments estan rebent, des de Madrid, les direccions dels centres educatius catalans.

Després de les polèmiques campanyes de difusió l’LGBTIQ+fòbia amb autobusos retolats, ara tornen a passar a l’atac amb un intent d’intervenció directa als centres educatius per frenar o condicionar l’educació sexual que reben els alumnes, emparant-se en una suposada llibertat educativa de les famílies i en un suposat adoctrinament que només veuen ells.

Les direccions dels centres educatius estan rebent una carta, un formulari per a les famílies, un fulletó per adherir-se a una campanya de pressió als polítics (concretament a Casado, Rivera i Abascal) i un llibre ple de disbarats sobre la «ideologia de gènere».

La sectorial d’Educació de la Intersindical-CSC defensa la llibertat sexual i una educació completa, sense prejudicis, oberta, respectuosa i normalitzadora de totes les opcions afectives, sexuals i familiars.

Fem una crida a la defensa dels drets i llibertats del col·lectiu LGBTIQ+ i a la normalitat a l’hora de tractar a l’escola tots els temes que s’hi relacionen, a educar els infants en la comprensió i tolerància que haurien de ser normals al segle XXI, un segle al qual alguns demostren sovint que encara no han arribat.

I no només cal treballar-ho amb activitats concretes, sinó com una forma de viure-ho en el dia a dia als centres educatius, des de la utilització d’un vocabulari adequat fins a la presentació de tot tipus de perfils personals en les activitats que es realitzin a les aules.

Animem les direccions dels centres a no fer cap mena de difusió ni publicitat gratuïta a aquest col·lectiu i a les seves peticions, i a garantir una educació sexual oberta i adequada als nostres temps, tot al contrari del que es reclama en la tramesa de què parlem.

La sectorial d’Educació de la I-CSC i la Comissió LGBTIQ+ de la Intersindical-CSC treballaran conjuntament per lluitar contra aquestes campanyes que atempten contra els drets i les llibertats més fonamentals.

El sobre, la carta, el formulari, el llibre, el fulletó i l’LGBTIQ+fòbia que fan arribar per correu haurien d’anar directament al contenidor blau, per tal de contribuir a una societat i a una educació lliures, obertes i respectuoses amb tothom.

Són tots aquells nomenaments que tenen alguna característica especial que fa que no es concretin per la via telemàtica habitual. Poden ser per difícil cobertura, per urgència o per entrevista, i així com en els telemàtics el treballador només ha d’acceptar la plaça que se li adjudica, en aquest cas cal sol·licitar la plaça mitjançant algun procediment que trobareu detallat en els enllaços.

Des de la Intersindical-CSC no veiem bé, en cap cas, que una entrevista personal sigui determinant a l’hora d’adjudicar una plaça. Pensem que l’estabilitat i l’avaluació objectiva de mèrits haurien de ser la base de la política de personal.

Escull el teu servei territorial:

Funcionament dels nomenaments telemàtics (Departament)

Consulta global de resultats (darrera adjudicació)

Nomenaments telemàtics als diferents Serveis Territorials (Primària i secundària)

Consorci d’Educació de Barcelona

Baix Llobregat

Barcelona Comarques

Catalunya Central

Maresme – Vallès Oriental

Vallès Occidental

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l’Ebre

Els períodes previstos per a la modificació de les dades de la borsa són del 13 al 20 de setembre de 2019, del 15 al 22 de novembre de 2019, del 24 al 31 de gener de 2020, i del 23 al 30 de març de 2020.

Podeu accedir a la modificació de dades clicant AQUÍ.

La Intersindical-Confederació Sindical Catalana (Intersindical-CSC) és un sindicat nacional i de classe que, per la seua condició de nacional, no es troba lligada a cap organització sindical estatal, mentre que per la seua condició de sindicat de classe agrupa treballadors/es de tots els sectors productius).

Per a la Intersindical-CSC és bàsic que els Països Catalans siguin reconeguts no només de fet, sinó també de dret i, per tant, com a marc normal de relacions laborals, de manera que aquestes (convenis, lleis, pactes laborals, formació, seguretat social…) es negociïn i decideixin el més a prop possible dels treballadors catalans, als Països Catalans, en comptes de fer-ho a Madrid o a París.

La sectorial d’Educació de la Intersindical-CSC constata, davant l’inici de curs 2019/20, que la normalitat del Departament d’Educació és fer funcionar els centres per sota de les condicions necessàries per tal d’atendre correctament l’alumnat.

Tancament de grups de P3

Un curs més s’han tancat classes de P3 en comptes de mantenir-les obertes amb menys alumnes per aula i millorar la qualitat de l’educació. Paral·lelament es generen “bolets” en altres centres. El conseller afirma que l’important no són les ràtios sinó quants d’alumnes hi ha per cada docent en el global del sistema, un càlcul enganyós per a justificar el tancament de línies, tapar la massificació de centres i desgastar la imatge dels docents catalans.

La plantilla no arriba

El Departament afirma que en aquest curs hi ha més docents, però els centres encara transmeten al sindicat la preocupació perquè els en falten a dia d’avui. I no només això, sinó que els docents nomenats el dia 5 no han entrat a treballar fins al dia 9 per tal d’estalviar a l’Administració uns dies de sou, una pràctica de degradació laboral del Departament que ja és habitual.

També s’estalvien els sous de moltes hores de les vetlladors que les escoles reclamen -sense obtenir cap resposta- per tal d’atendre els alumnes amb més necessitats.

Una bona part de la plantilla ha estat triada a dit per les direccions mitjançant entrevistes personals previ lliurament de currículum i amb criteris subjectius. L’educació pública funciona cada cop més seguint el model de l’empresa privada, per això no ens cansarem d’exigir la derogació el decret de plantilles.

Instal·lacions per acabar

Molts centres iniciaran el curs amb la molèstia del soroll i la incomoditat d’unes instal·lacions per acabar, a més de la gran quantitat de centres que fa més d’una dècada que treballen en cargoles i que continuen a l’espera d’una planificació que els permeti de tenir unes instal·lacions dignes.

En les visites que fem als centres educatius aquests primers dies de curs en trobem fins i tot que esperen les cargoles prefabricades que els valen, però que els han dit que no arribaran fins a la primera quinzena d’octubre. Com pot ser, doncs, que la versió oficial del Departament sigui que el 12 de setembre totes les obres vinculades a la «necessitat d’escolarització» estaran acabades?

Centres educatius amb un espai totalment insuficient, equips docents que es veuen obligats a dedicar els dies previs a l’inici de curs a moblar l’escola i a fer les tasques de consergeria i d’administració perquè no els arriba el personal necessari. A més, segueixen desapareixent aules d’acollida malgrat que es fa evident la seva utilitat i necessitat tenint en compte la realitat social del país.

Ús del català als centres

Aquesta tardor començarà una campanya de la Plataforma per la Llengua per potenciar l’ús del català als centres després del demolidor estudi que l’entitat va presentar fa poc. Nosaltres en serem part activa, però en serà també el Departament? Té interès el Departament a garantir una immersió lingüística real?

Si volem fer del català la llengua de cohesió de Catalunya cal emprendre accions que ho facin possible en tots els àmbits i espais de l’educació: a les aules, als passadissos, als patis, a les extraescolars… Ens fa la sensació que només hi ha preocupació per fer bandera del plurilingüisme.

Nosaltres estem a favor de l’aprenentatge de llengües estrangeres, però ens amoïna greument la inactivitat a l’hora d’afavorir i assegurar l’ús de la llengua catalana als centres educatius. L’educació ha de ser una peça clau per fomentar l’ús habitual del català, més enllà de l’ús acadèmic.

Per acabar, reivindiquem un cop més la necessitat d’un estat propi per poder dissenyar un model educatiu català que garanteixi els drets i les llibertats de docents i alumnat, per evitar les interferències deformadores i les acusacions difamadores de l’estat Espanyol, i per poder destinar el pressupost realment necessari al nostre sistema educatiu.

Aquest model educatiu també serà la via per canviar radicalment allò l’injust i poc transparent model d’oposicions que ofega i frustra tants aspirants cada any, com hem pogut comprovar aquest estiu i com segur que tornarem a veure-ho l’estiu que ve.