Jubilacions

L’augment de les pensions del 2019 es va vincular a l’augment oficial de l’IPC de l’any anterior (les pensions van tenir un increment de l’1,6%). Com que l’IPC a Catalunya segueix essent més alt, aquest increment va suposar una nova pèrdua de poder adquisitiu per als nostres pensionistes. A més, després de la implementació del “factor de sostenibilitat” no es va prendre cap tipus de mesura per derogar les reformes que van comportar el deteriorament de les pensions i drets per als treballadors.

No cal dir que la previsió per als docents més joves és molt fosca, ja que se’ns exigeix cada cop més anys de cotització per poder comptar amb una jubilació completa. Unes jubilacions que es deterioren per als docents que cotitzen al Règim General de la Seguretat Social: amb el vist-i-plau dels sindicats del règim (CCOO i UGT) les persones que hagin cotitzat menys de 38 anys i sis mesos no es podran jubilar fins als 67 anys.

Cal fer front amb contundència a aquesta nova agressió contra les pensions actuals i futures que afecta milers de docents. L’Estat espanyol, al servei del poder neoliberal, ha decidit sacrificar i privatitzar la Seguretat Social: de ser un instrument de protecció passarà a ser un apèndix del negoci privat.

Des de Madrid se’ns nega el debat i la decisió sobre el model de pensions que ens mereixem per a una vida digna. Tan sols se’ns imposa pensions cada vegada més baixes i feixugues condicions que deixaran al descobert milers de persones, abocades a la privatització de les pensions o amb pensions escarransides.