La Intersindical-CSC denuncia que els centres educatius no podran atendre l’alumnat en les condicions necessàries en l’inici de curs

La sectorial d’Educació de la Intersindical-CSC constata, davant l’inici de curs 2019/20, que la normalitat del Departament d’Educació és fer funcionar els centres per sota de les condicions necessàries per tal d’atendre correctament l’alumnat.

Tancament de grups de P3

Un curs més s’han tancat classes de P3 en comptes de mantenir-les obertes amb menys alumnes per aula i millorar la qualitat de l’educació. Paral·lelament es generen “bolets” en altres centres. El conseller afirma que l’important no són les ràtios sinó quants d’alumnes hi ha per cada docent en el global del sistema, un càlcul enganyós per a justificar el tancament de línies, tapar la massificació de centres i desgastar la imatge dels docents catalans.

La plantilla no arriba

El Departament afirma que en aquest curs hi ha més docents, però els centres encara transmeten al sindicat la preocupació perquè els en falten a dia d’avui. I no només això, sinó que els docents nomenats el dia 5 no han entrat a treballar fins al dia 9 per tal d’estalviar a l’Administració uns dies de sou, una pràctica de degradació laboral del Departament que ja és habitual.

També s’estalvien els sous de moltes hores de les vetlladors que les escoles reclamen -sense obtenir cap resposta- per tal d’atendre els alumnes amb més necessitats.

Una bona part de la plantilla ha estat triada a dit per les direccions mitjançant entrevistes personals previ lliurament de currículum i amb criteris subjectius. L’educació pública funciona cada cop més seguint el model de l’empresa privada, per això no ens cansarem d’exigir la derogació el decret de plantilles.

Instal·lacions per acabar

Molts centres iniciaran el curs amb la molèstia del soroll i la incomoditat d’unes instal·lacions per acabar, a més de la gran quantitat de centres que fa més d’una dècada que treballen en cargoles i que continuen a l’espera d’una planificació que els permeti de tenir unes instal·lacions dignes.

En les visites que fem als centres educatius aquests primers dies de curs en trobem fins i tot que esperen les cargoles prefabricades que els valen, però que els han dit que no arribaran fins a la primera quinzena d’octubre. Com pot ser, doncs, que la versió oficial del Departament sigui que el 12 de setembre totes les obres vinculades a la «necessitat d’escolarització» estaran acabades?

Centres educatius amb un espai totalment insuficient, equips docents que es veuen obligats a dedicar els dies previs a l’inici de curs a moblar l’escola i a fer les tasques de consergeria i d’administració perquè no els arriba el personal necessari. A més, segueixen desapareixent aules d’acollida malgrat que es fa evident la seva utilitat i necessitat tenint en compte la realitat social del país.

Ús del català als centres

Aquesta tardor començarà una campanya de la Plataforma per la Llengua per potenciar l’ús del català als centres després del demolidor estudi que l’entitat va presentar fa poc. Nosaltres en serem part activa, però en serà també el Departament? Té interès el Departament a garantir una immersió lingüística real?

Si volem fer del català la llengua de cohesió de Catalunya cal emprendre accions que ho facin possible en tots els àmbits i espais de l’educació: a les aules, als passadissos, als patis, a les extraescolars… Ens fa la sensació que només hi ha preocupació per fer bandera del plurilingüisme.

Nosaltres estem a favor de l’aprenentatge de llengües estrangeres, però ens amoïna greument la inactivitat a l’hora d’afavorir i assegurar l’ús de la llengua catalana als centres educatius. L’educació ha de ser una peça clau per fomentar l’ús habitual del català, més enllà de l’ús acadèmic.

Per acabar, reivindiquem un cop més la necessitat d’un estat propi per poder dissenyar un model educatiu català que garanteixi els drets i les llibertats de docents i alumnat, per evitar les interferències deformadores i les acusacions difamadores de l’estat Espanyol, i per poder destinar el pressupost realment necessari al nostre sistema educatiu.

Aquest model educatiu també serà la via per canviar radicalment allò l’injust i poc transparent model d’oposicions que ofega i frustra tants aspirants cada any, com hem pogut comprovar aquest estiu i com segur que tornarem a veure-ho l’estiu que ve.