Entrevistes al professorat: l’educació pública és això?

Des de la Intersindical-CSC veiem amb preocupació com aquests dies es publiquen llistes de centres que demanen currículums per ocupar places vacants, i com tot el professorat es veu abocat a enviar les seves credencials a les direccions per tenir opció a una entrevista en un despatx on, entre somriures, preguntes i comentaris amables, es destrueix l’essència del sistema públic.
Què és això? Com hem arribat aquí? Com pot ser que la pèrdua de drets dels treballadors de l’escola pública hagi arribat a aquest nivell? Ens hem empassat la destrucció d’un dels fonaments del sistema educatiu públic: l’accés transparent i objectiu als llocs de treball, sense cap resposta contundent i efectiva més enllà de quatre proclames, quatre crits i grans escarafalls a les xarxes.
Si no n’hi hagués prou amb el sistema d’empresa privada que s’ha establert, resulta que aquest ni tan sols aquest no és transparent. Places publicades que ja tenen, d’amagat, nom i cognoms, docents que van a entrevistes a perdre el temps perquè ja se sap, amb anterioritat, qui es vol agafar. Tot plegat genera situacions d’incertesa laboral, de nerviosisme, d’estrès i de pressions i frustracions innecessàries a un professorat ja prou castigat per les retallades i les condicions precàries que tots coneixem, en un sistema amb un percentatge elevadíssim d’interinatge i per al qual cal trobar vies d’estabilitat que, de ben segur, no han de passar ni per entrevistes ni per l’actual sistema d’oposicions.
D’altra banda, el Departament d’Educació ha elaborat un pla per treure’s de sobre bona part de les polítiques de contractació de personal, carregant aquesta tasca a les direccions. Això, no només propicia pràctiques poc transparents, sinó que genera situacions de sobrecàrrega de responsabilitats als equips directius, ja prou saturats de feina.
S’ha obert una porta molt perillosa que fa trontollar tot el sistema, i des de la Intersindical-CSC, ara que tenim representació a l’educació pública, no en volem ser còmplices. Per això no farem cap mena de difusió, ni de llistes de places convocades amb aquest sistema, ni del procés d’accés que cal seguir per optar-hi. No li facilitarem la feina a un sistema pervers en tants sentits, cuinat als despatxos del Departament d’Educació.
Per últim, convidem tot el col·lectiu d’Educació a fer una reflexió entorn d’aquest tema. Docents, quan estigueu mirant places vacants, redactant currículums i anant a entrevistes; direccions, quan estigueu llegint aquests currículums, valorant persones, fent entrevistes a mestres i professors que són com vosaltres. Tots plegats, pensem per un moment: «l’educació pública és això?», i actuem en conseqüència.